LO CARRANQUER

Imatges de la Processó del Puro 2012

2012-02-12T20:32:00.009+01:00

El Ramon Prats ens ha facilitat diverses fotografies de la Processó del Puro d'enguany, que ha tingut lloc aquest migdia a la nostra ciutat, amb el recorregut habitual.

La Patum tindrà una llei pròpia que la preservarà

2012-02-12T05:50:00.001+01:00

La Patum de Berga comptarà amb una llei pròpia que servirà per preservar la celebració i garantir-ne el finançament. L’Ajuntament de Berga assumirà l’elaboració del redactat del projecte de llei en col·laboració amb els diferents parlamentaris de la comissió de Cultura i Llengua al Parlament. El procés per aprovar-la a la cambra pot durar uns sis mesos, de manera que no es preveu que a la Patum d'enguany estigui en vigor.

Aquest dimecres 8 de febrer els membres de la comissió s’han reunit a Berga amb representants del consistori i del Patronat, una reunió durant la qual s'ha explicitat la voluntat de tots els grups polítics de la cambra per tirar endavant la nova llei que ha de preveure un nivell de protecció singular i garantir-ne el finançament.

A més d'adjudicar la redacció de la nova legislació a l'Ajuntament de Berga, també s'ha anunciat que representants berguedans compareixeran en comissió al Parlament per explicar la iniciativa que suposa un pas endavant per la Patum, que és Festa Patrimonial d'Interès Nacional i la Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.

Paral·lelament es farà la tramitació de la llei que s'haurà de debatre al ple del parlament per ser aprovada. El procés podria durar uns sis mesos. Per això, i tenint en compte que ja és 8 de febrer, no es preveu que la llei estigui en vigor per a la propera edició de la festa.

Una vegada s'aprovi, la Patum serà la primera festa de Catalunya que disposarà de llei pròpia. Aquesta legislació haurà de garantir un finançament fix que comptarà amb participació de la Generalitat, del consistori i del sector privat.

Imatge extreta de http://carmegarcialores.blogspot.com/2010/01/un-bon-video-divulgatiu-de-la-patum-de.html

Informació extreta de http://www.lamalla.cat/cultura/festes_populars/article?id=1011803

Exposició 'La Festa Major de Cervera a les escoles'

2012-02-11T22:05:00.011+01:00

Aquest migdia ha tingut lloc a l'Auditori municipal la inauguració de l'exposició 'La Festa Major de Cervera a les escoles', mostra organitzada per l'Agrupació Seny Major en col.laboració amb el Pla Educatiu d'Entorn de Cervera i el Servei Educatiu de La Segarra, i que romandrà oberta fins demà diumenge, en horari de matí i tarda.

El Ramon Prats ens ha fet arribar diverses fotografies de l'acte i del contingut de l'exposició. N'hem seleccionat algunes:

Per veure la resta de la galeria de fotografies del Ramon Prats cliqueu aquí.

Informació facilitada per l'Agrupació Seny Major, agrupaciosenymajor@gmail.com

La Passió de Cervera 2012

2012-02-11T16:06:00.008+01:00

DIES DE REPRESENTACIÓ:

En llengua castellana: 11, 28 i 25 de març.
En llengua catalana: 6, 15 i 22 d'abril.

Horari: Matí, de 10 a 14 hores (descans de 25 minuts). El dia 6 d'abril, Divendres Sant, única sessió de tarda de 16 a 20h, amb un descans.

Les representacions començaran puntuals.

Preu de les entrades - 22€ / Preu Infantil - 11€

Per a més informació: http://www.lapassiodecervera.com

Vídeo extret de http://www.youtube.com/watch?v=WiGoxeGx-BQ

El relleu generacional i la difusió mediàtica, entre les prioritats de la nova junta de l'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres de Lleida

2012-02-11T14:59:00.003+01:00

Continuista, jove i amb ganes de treballar. Així ha definit la renovada junta de l'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes (ACSTLL), el president Jaume Marvà. Marvà, sardanista de Balaguer, acaba d'assumir el càrrec amb la intenció de millorar la visibilitat de les sardanes als mitjans de comunicació i a la vegada, procurar un relleu generacional a les colles sardanistes de la demarcació. I és que tal i com ha assegurat Marvà a 'Sardanejant', actualment, els mitjans de comunicació generalistes obvien molta de la informació sardanista que es produeix arreu del territori, i es dificulta així, la difusió de la dansa nacional catalana. Jaume Marvà considera que l'activitat de les colles sardanistes de Lleida, així com el desenvolupament dels concursos i la modernització i adaptació de la sardana als nous temps, són ítems que han de poder arribar als lectors, oients i espectadors de diaris, ràdios i televisions catalanes i que per aquest motiu, cal un impuls des de l'Agrupació.

Marvà també vol prestar un interès especial a les colles infantils i juvenils de les comarques lleidatanes i procurar que els sardanistes més joves continuïn la tradició i garanteixin la pervivència de les colles. Pel nou president de l'ACSTLL, és imprescindible que les colles es dotin de seccions joves que facin un relleu generacional. Per això, l'organització del 'Saltem i Ballem' ha de ser cabdal.

Més gent als concursos.

L 'ACSTLL s'ha fixat com a objectiu també millorar la presència del públic als concursos de colles sardanistes. Per això, és imprescindibles fer-los més atractius a la ciutadania en general i tot i que no hi ha cap mesura presa, canviar el format o potenciar els punts lliures poden ser algunes de les accions per millorar-los. No és una prioritat però, augmentar el nombre de concursos a Lleida, tot i que aquest 2012 s'hi afegiran els concursos d'Andorra i Verdú. Per Marvà, és més important aconseguir que a banda de Balaguer, Lleida ciutat també organitzi un dels concursos del campionat Bàsic d'Honor, d’àmbit català.

Impuls als recursos.

En el context econòmic actual, imaginar i aconseguir noves fórmules per a recaptar fons per a la institució també serà un dels cavalls de batalla de Marvà, que ha agafat les regnes de l'ACSTLL en un moment on els recursos públics s'han reduit significativament.

Informació i fotografies extretes de la pàgina web de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida, a http://sardalleida.org/index.asp?vm=1&cd=368

'Vine a la festa!', el lipdub del Carnaval de Solsona

2012-02-10T04:42:00.000+01:00

Solsona no va voler ser menys en la moda dels lipdubs i l'any 2010 en va realitzar un en motiu de les festes de Carnaval. Centenars de persones es van reunir el dia 25 de desembre d'aquell any per ballar i cantar al so de la cançó d’Els Pets ‘Vine a la festa’.

El Carnaval de Solsona és especialment significatiu i es caracteritza per ser un dels més coneguts i emblemàtics dels Països Catalans, ostentant fins i tot el títol de “Festa d’interès turístic nacional” des de 1978. Enguany, el programa d’activitats s'inicia aquest divendres 10 de febrer i s'allarga fins el dimecres 22, dimecres de Cendra.

Si vols saber més del Carnaval de Solsona, clica aquí.

Text extret de http://www.cronica.cat/canal/Curiositats/Solsona_celebra_el_carnaval_amb_un_lipdub

Vídeo extret de http://www.youtube.com/watch?v=1dM-hsapWfo

Mas accepta amb condicions la creació de l'Institut de Cultura Popular

2012-02-09T22:53:00.006+01:00

El President de la Generalitat, Artur Mas, aposta per la creació d’un Institut específic d’associacionisme i cultura popular, sempre que “es plantegi per la via oportuna i intel·ligent”, és a dir, estigui gestionat per les principals federacions que aglutinen aquest teixit i no suposi cap despesa addicional per a l’administració pública.

Mas considera que, en el marc actual d’ajustament de les finances públiques, una iniciativa com l’Institut de Cultura Popular s’ha d’impulsar i gestionar des de la societat civil, sense sobrecarregar l’aparell institucional i econòmic de la Generalitat.

El President de la Generalitat ha fet aquestes declaracions durant el discurs d’obertura de l’Assemblea General de l’ENS de Comunicació Associativa, que ha tingut lloc al Palau de la Generalitat, i on han assistit representats de les principals federacions de cultura popular membres de l’ENS.

Unes paraules en resposta a la interpel·lació del President de l’ENS, Antoni Carné, de crear un organisme autònom que aglutini aquest sector, amb el suport de l’administració, i que s’ocupi de la promoció, dinamització i projecció de l’associacionisme cultural català i el conjunt de la cultura popular.

Carné ha recordat que es tracta d’una reivindicació històrica formulada fa més de trenta anys al Primer Congres de Cultura Popular i Tradicional. “Des de llavors, les entitats han assolit la maduresa imprescindible per autogestionar-se. Són un món viu, que es renova constantment, que creix i es fa fort”, per tant disposen de la fortalesa i el crèdit suficient per crear i dirigir aquest Institut. Mas s’ha compromès a transmetre aquesta petició al Conseller de Cultura.

Per altra banda, Carné ha instat a que s’escolti la veu d’aquest col·lectiu a l’hora d’elaborar les lleis “que ens afecten” per tal d’evitar una distorsió de les tradicions populars. Així mateix, també ha demanat “certa coherència legislativa”, unificant les normatives i reglaments que tenen una incidència directa sobre el món associatiu i cultural popular.

Durant la seva intervenció, el President de l’ENS ha rememorat el paper històric de les associacions en la lluita per les llibertats, en tant que foren “la gran escola per persones que, amb la democràcia, van esdevenir alcaldes, regidors o parlamentaris”.

Text i imatge extrets de http://www.ensdecomunicacio.cat/noticia/mas-accepta-amb-condicions-la-creacio-de-linstitut-de-cultura-popular

150 anys del naixement d’Antoni Maria Alcover · '2012, any Alcover'

2012-02-09T11:15:00.001+01:00

El 2 de febrer va fer 150 anys del naixement d’Antoni Maria Alcover (Santacirga, Manacor, 1862 - Palma, 1932), propulsor i primer redactor del Diccionari català-valencià-balear; recopilador de les rondalles mallorquines; president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i responsable del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana de l’any 1906.

L’obra cabdal de Mossèn Alcover és el Diccionari català-valencià-balear, l’inventari lèxic i etimològic de la llengua catalana antiga i moderna, dialectal i literària en 10 volums en els quals s’hi poden trobar definicions, localització geogràfica dels vocables que no són d'ús general, documentació escrita dels mots amb cites dels textos literaris on apareixen usats, transcripció fonètica per dialectes, notes de cultura popular (refranys, cançons, danses, llegendes, supersticions, costums, eines d'arts i oficis) i etimologia. Enguany, precisament, se celebra el 50è aniversari de la publicació del darrer volum de la primera edició.

Alcover va comptar amb la col·laboració de Francesc de Borja Moll, que es va dedicar a publicar tota la seva obra. Precisament l’editorial Moll s’ha convertit en el principal agent difusor de l’obra i el missatge d’Alcover.

Enllaços.

En aquest capítol, "Històries de Catalunya", programa de Televisió de Catalunya, l'any 2003, mostrava tres històries que parlen de llengua i d'identitat. Aquestes aventures mostren com va néixer la llengua catalana, com va estar a punt de desaparèixer i com es va recuperar. La darrera està dedicada a mossèn Alcover.

El naixement d'una llengua.

Uns monjos de Cuixà, al segle X, reben la visita del dux de Venècia i s'adonen que el dux parla una llengua diferent a la seva. És el naixement de les diferents llengües romàniques evolucionades del llatí.

Les dues impremtes.

Al segle XVIII, en ple procés de decadència de l'ús del català com a llengua de cultura, dues impremtes barcelonines, la dels Figueró i la dels Teixidó, lluiten en bàndols diferents a la guerra de Successió.

La calaixera de mossèn Alcover.

A principis del segle XX, mossèn Alcover comença una obra gegantina: un recull de totes les paraules que es diuen arreu de les terres de parla catalana. El resultat són milers i milers de fitxes. Però amb això no hi ha prou per normalitzar la llengua, hi caldrà la feina de Pompeu Fabra.

Vídeo del programa 'Històries de Catalunya', extret de http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18399&p_ex=alcover

Fotografia d'Antoni M. Alcover extreta de http://www.agenciabaleria.com/211-enviar_noticia.php?id=2481

Imatge de l'enciclopèdia extreta de http://card.cat/2012/02/02/150-anys-del-naixement-dantoni-maria-alcover/

Els Margeners de Guissona organitzen el XIè Torneig Intercasteller de Futbol

2012-02-09T02:20:00.000+01:00

Els Margeners de Guissona organitzen l'XIè Torneig intercasteller de Futbol pel cap de setmana del 3 i 4 de març de 2012.

Aquest any, com en edicions anteriors, es poden inscriure un màxim de 32 equips (màxim 1 equip per colla).

El període d’inscripcions ha estat obert des del dia 16 de gener i finalitza el dia 15 de febrer a les 12 de la nit.

El preu de la inscripció és de 55€ per colla i 20€ per jugador; i tots els equips han de fer el total dels pagaments fins l'últim dia vàlid. Cada equip haurà d'inscriure un mínim de 6 jugadors (com a mínim, un d'ells ha de ser noia) perquè la seva participació sigui acceptada. El preu serà únic i donarà dret a sopar i a gaudir del concert del dissabte 3; i a l’allotjament (es dormirà en un equipament cedit per l’Ajuntament de Guissona), a l’esmorzar, al dinar i a l’obsequi del diumenge 4.

Informació extreta de la pàgina web dels Margeners de Guissona, http://www.margeners.cat/

Cervera, diumenge 12 de febrer: LA PROCESSÓ DEL PURO 2012.

2012-02-09T02:02:00.000+01:00

Fins l’any 1936, el 16 de febrer a Cervera es celebrava el que popularment s’anomenava LA PROCESSÓ DEL PURO. Una processó laica amb un itinerari que anava de l’ajuntament fins el cementiri, i en el qual, alguns homes hi anaven amb el puro encès a diferència de les processons religioses.

Aquesta processó era en record de l’última guerra carlina que hi hagué a Espanya durant el segle XIX, on un bàndol, el dels carlins –del pretenent Carles VII–, van intentar conquerir Cervera, ocupada per les forces de l’altre, el del govern d’Alfons XII, dit liberal. L’atac es va produir la matinada del 16 de febrer de l’any 1875 i l’aferrissada lluita va durar quasi tot el dia. La batalla acabà amb un balanç de 48 morts i 260 ferits entre banda i banda. Els noms dels carrers Burgos, Sòria, Combat i Victòria, encara recorden aquell fet. A l’acabar la guerra, al mig del cementiri s’alçà un monument, en memòria de tots els que havien perdut la vida, amb l’esperit d’oblidar vells odis i velles diferències. Els campaners, cada any, el dia de la batalla, realitzaven 48 repicons, recordant tots els homes que havien perdut la vida.

Actualment, LA PROCESSÓ DEL PURO, ja recuperada per al calendari festiu cerverí, ha esdevingut un passeig i un espai de tertúlia per a tots els cerverins i entitats locals, que serveix per honrar les tradicions del passat i reivindicar que les guerres només aporten morts i sofriment i, que no tenen ni bons ni dolents, ni vencedors ni vençuts.

L’edició d’aquest any, la sisena des de la seva recuperació, tindrà lloc el proper diumenge 12 de febrer, i s’iniciarà a la plaça Major a dos quarts d’una del migdia (12.30 h), i discorrerà amb el recorregut habitual fins a l’interior del cementiri, on es farà la lectura d’un manifest que clourà la processó.

No hi falteu!

PS. Es recomana dur roba fosca i barret.

Informació facilitada per l'Agrupació Seny Major, agrupaciosenymajor@gmail.com

Calendari de concursos del 38è Campionat de Colles Sardanistes de la Terra Ferma

2012-02-08T02:32:00.001+01:00

L'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes (ACSTLL), organitza en aquest any 2012 el 38è Campionat de Colles Sardanistes de la Terra Ferma, que inclourà els següents catorze concursos:

4 de març (matí) – ALMACELLES
13 de maig (matí) - LLEIDA
27 de maig (matí) – IVARS D’URGELL
2 de juny (tarda-nit) – AGRAMUNT
25 d’agost (tarda) – JUNEDA
2 de setembre (matí) – LES BORGES BLANQUES
8 de setembre (tarda) – VILANOVA DE BELLPUIG
9 de setembre (matí) - TÀRREGA
15 de setembre (tarda) – SOLSONA
23 de setembre (matí) – CERVERA
13 d’octubre (tarda) - VERDÚ
21 d’octubre (matí) – PREIXANA
28 d’octubre (matí) – BELLVÍS
11 de novembre (matí) – BALAGUER

L'ACSTLL està formada actualment per les següents colles sardanistes:

Categoria Gran

_ Colla Sardanista Alguairenca, d'Alguaire

_ Colla Sardanista Brut Natura, de Les Borges Blanques

_ Colla Sardanista Clavellina, de Lleida

_ Colla Sardanista Dolç Infern, de Lleida

_ Colla Sardanista Estol-Espígol, d'Agramunt

_ Colla Sardanista Ferma de Ponent, de Bellpuig

_ Colla Sardanista Font de Valldans, de Ponts

_ Colla Sardanista Força Barres i Escacs, de Balaguer

_ Colla Sardanista Jovencells, de Cervera

_ Colla Sardanista Sol Ixent, de Vilanova de Bellpuig

_ Colla Sardanista Somni, de Lleida

_ Colla Sardanista Verge del Miracle, de Balaguer

_ Colla Sardanista Xalem, de Bellvís

Categoria Infantil

_ Colla Sardanista Arc de Sant Martí, de Juneda

_ Colla Sardanista Demà Jovencells, de Cervera

_ Colla Sardanista Guspira, de Lleida

_ Colla Sardanista Merlinets, d'Alguaire

_ Colla Sardanista Saltirons, de Vilanova de Bellpuig

Categoria Aleví

_ Colla Sardanista Dimoniets, de Lleida

_ Colla Sardanista Esclat de Joventut, de Cervera

_ Colla Sardanista Petits Dimoniets, de Lleida

_ Colla Sardanista Petits Merlinets, d'Alguaire

_ Colla Sardanista Saltirons de Joia, de Juneda

Logotip extret de http://www.behance.net/gallery/ACSTLl/881509

Informació facilitada per la Colla Sardanista Demà Jovencells, jovencells@terra.es

Breu fragment de 'Les Completes' de Cervera

2012-02-07T19:19:00.000+01:00

Aquest passat diumenge vaig gosar filmar un fragment prou conegut de la part final de les tradicionals 'Completes' de la nostra ciutat.

Disculpeu per la gravació. No és cap meravella... Però gaudiu amb la melodia, és fantàstica. És tan cerverina i tan nostra!

Vídeo extret de http://www.youtube.com/watch?v=tQjC1lCSYCQ&feature=youtu.be

Esparriots molt estimats

2012-02-07T11:15:00.001+01:00

Misteriós, lleig o molt lleig, grotesc i un pèl llefiscós. Tots aquests adjectius es poden fer servir i segurament cadascú n'hi afegiria d'altres i la llista seria molt llarga per referir-se als esparriots, els capgrossos estrafolaris anomenats Pigues, Berrugues i Caps de Lligamosques que hi ha repartits pel territori. Molts dels qui han vist aquestes figures s'han preguntat què hi fa un capgròs estrafolari i solitari davant dels gegants, que a part de lletjos, ni ballen. Doncs la seva funció ha estat sempre lligada a fer espai als gegants, a delimitar l'espai de ball, a obrir pas. En alguns casos, espanten les criatures o venten cops amb algun instrument que només fa fressa. Solen anar vestits estrafolàriament –el nom d'esparriot bé de parrac o esparrac– i se'ls vincula al Pierrot de la Commedia de l'Arte.

Els més emblemàtics i antics són els Lligamosques d'Olot, en Berruga de Figueres i en Llúpia o Merma de Vic, tots sortits del Lligamosques que l'escultor barceloní Ramon Amadeu va crear quan residia a casa la família Bolós d'Olot, el 1809. Fruit d'aquesta filiació, el Museu dels Sants d'Olot ha muntat l'exposició "Capgrossos, pigues, berrugues. Figueres, Olot, Vic i els seus esparriots", comissariada per Manel Carrera, director de festes.org, amb els quatre protagonistes, que s'inaugura el 9 de febrer al Palau Moja de Barcelona i que es podrà veure a Vic, al juny; a Olot, per les Festes del Tura del setembre; i a Figueres, al novembre. La mostra es contextualitzarà amb altres esparriots del país com el Poll de Moià, el Mastegamosques de Calella i l'Esquivamosques de Girona i altres de l'estat.

Dossier exposició Capgrossos, pigues i berrugues. Figueres, Olot, Vic i els seus esparriots_2012

El dia 1 de gener es va presentar a Olot l'exposició. Hi havia el director general de Cultura Popular de la Generalitat, Lluís Puig, i els regidors de cultura de les tres ciutats amb els esparriots protagonistes: Josep Berga (Olot), Quim Feliu (Figueres) i Joan López (Vic). Tots han coincidit a remarcar que es tracta de personatges entranyables i que són símbols locals i, sobretot, van incidir en la festa popular com a aglutinadora i integradora de persones d'altres cultures a la del país de forma natural, gratuïta i sense plans, ni programes. A més, van posar la mostra com a exemple de treball en xarxa entre administracions i van defensar el mecenatge privat de la cultura –l'aportació de l'Ajuntament de Vic en prové–.

Article de Jordi Casas, extret de http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/10-sense-elpunt/26-sense-elpunt/502131-esparriots-molt-estimats.html

Imatge Lligamosques, 1917, festes del Tura d'Olot, arxiu Joan, extreta de http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cicles-festius/Festes-Majors/Festes-del-Tura-d-Olot

'Els dimarts de la cultura popular i les tradicions catalanes'

2012-02-06T11:22:00.003+01:00

Demà dimarts 7 de febrer s'inicia el cicle de xerrades “Els dimarts de la cultura popular i les tradicions catalanes“, organitzat per Amics de la UNESCO de Barcelona.

1. Patrimoni immaterial
Com a patrimoni immaterial entenem el conjunt de béns heretats dels avantpassats amb la voluntat de ser mantingut i llegar-lo en el millor estat possible. Contenen trets ben característics de la manera de ser i de viure d'un poble i vénen de les seves arrels més profundes.
GEMMA FERNÁNDEZ, tècnica en cultura popular
7 de febrer de 2012

2. Carnaval
El carnaval és una festa europea molt antiga que es va regenerant al llarg de la història. Per entendre els seus orígens hem d'anar a cercar una festa eminentment religiosa. Tractar d'ajudar el cosmos per a vèncer la inèrcia de la mort i l'hivern aplega a l'entorn del carnaval un tractament de les ànimes dels difunts per a conduir-les al món dels avantpassats, tot convertint en positiva i benefactora la seva acció per als vivents. El carnaval ens assenyala sobretot aquest camí de difunt a avantpassat en les antigues religions.
JOSEFINA ROMA, doctora en gestió de la cultura i el patrimoni i professora d'Antropologia a la UB
14 de febrer de 2012

3. Corpus
No podem interpretar les formes festives tradicionals de carrer sense conèixer la festa del Corpus. De les processons de Corpus ens ha arribat un model de celebració, una estètica, un ordre, una manera d'entendre la festa. Actualment aquesta festa segueix viva en diferents indrets amb particularitats molt definides, com la Patum a Berga, les enramades a Sallent, les catifes de flors a Sitges i a Arbúcies o l'ou com balla a Barcelona, entre d'altes.
AMADEU CARBÓ, expert en cultura popular i en imatgeria festiva
21 de febrer de 2012

4. Els castells
Els castells han estat una part important de la cultura tradicional catalana dels darrers 200 anys. Al principi de forma localitzada en determinades comarques, però actualment és un fenomen que s'ha estès per tot el principat. Barreja de tradició i modernitat, gaudeixen avui en dia d'una salut envejable.
LLUÍS FELIU, cap de colla dels Capgrossos de Mataró
28 de febrer de 2012

5. La festa major
La màxima expressió d'identitat d'una comunitat. Recorregut des dels orígens de la festa fins a l'actualitat analitzant els actes i elements més característics que les componen. Descoberta del programa d'activitats tradicionals i la incorporació de noves propostes.
ANTONI SERÉS, tècnic en cultura popular del Departament de Cultura de la Generalitat
6 de març de 2012

6. El foc a la festa
El foc és un component indispensable a totes les festes de Catalunya. Tronades, focs d'artifici, diables i bestiari de foc omplen el temps festiu arreu, però el foc en les seves diverses formes és present a totes les festes flames rituals, torxes simbòliques, falles solsticials, ciris i atxes de processó...
JAN GRAU, tècnic en cultura popular del Departament de Cultura de la Generalitat
13 de març de 2012

7. Festes identificadores
Tota festa és una manifestació comunitària d'alegria i d'identitat. La màxima expressió de comunió d'un col•lectiu. Avui en dia, davant el progressiu procés de globalització del món actual, la singularitat de les festes identificadores es converteix en una eina clau davant els forans i, per tant, s'han de defensar.
GEMMA FERNÁNDEZ, tècnica en cultura popular
20 de març de 2012

8. La Patum de Berga
La Patum és la festa de Corpus berguedà, una celebració única que per les seves característiques, els rituals i elements que la composen i la incidència popular li ha valgut ser declarada per la UNESCO, Obra Mestra del Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
JAN GRAU, tècnic en cultura popular del Departament de Cultura de la Generalitat
27 de març de 2012

9. Teatre popular i balls parlats
Presències dins el calendari festiu de l'any. La teatralitat de les festes, una passejada pels cicles temàtics: Nadal, carnaval, Quaresma i Setmana Santa, Corpus i la Festa Major, l'Assumpció. Mostra dels espectacles i descripció de les representacions més singulars.
ANTONI SERÉS, tècnic en cultura popular del Departament de Cultura de la Generalitat
10 d'abril de 2012

10. Cicle de Quaresma i Pasqua
Enterrat Carnestoltes, la Quaresma imposa dejuni i abstinència, fins a la lluna de Setmana Santa. Rams, salpàs, passions i processons, la Mort en dansa. Pasqua Florida és primavera. Els ous, la mona, aplecs i romeries.
JOAN SOLER, escriptor i pedagog
17 d'abril de 2012

Informació extreta de la pàgina web d'Amics de la UNESCO de Barcelona, www.caub.org/

Exposició “La Festa Major de setembre a les escoles”

2012-02-06T03:27:00.000+01:00

Un dels projectes de l’Agrupació Seny Major és divulgar i apropar la cultura popular als més petits. És per aquest motiu que sorgí el grup de treball de la Cultura popular a les Escoles que, amb l’ajuda dels Serveis Educatius de la Segarra, és formalitzà en un seminari amb la intenció d’assegurar el treball de tots els elements festius al llarg de l’escolaritat mitjançant les festes de la nostra ciutat.

Aquest seminari el formem mestres i membres de diferents entitats que, amb el suport del Pla Educatiu de l’Entorn, el Servei Educatiu de la Segarra i nombrosos voluntaris, hem elaborat materials pedagògics (fitxes, contes, videos...) per treballar la Festa Major de Setembre a les Escoles. Hem començat per aquesta festa perquè és la primera del curs acadèmic, és en la que participen més entitats i és una de les més viscudes per la mainada.

El material elaborat s’ha posat en pràctica a totes les escoles de Cervera les setmanes prèvies i posteriors a la passada Festa Major de Setembre.

3r curs de primària de l'escola Les Savines.

Educació infantil 5 anys de l'escola Josep Arques.

Educació infantil 5 anys de l'escola Jaume Balmes.

4t curs de primària de l'escola Josep Arques.

Aprofitem aquestes ratlles per donar un agraïment a totes les entitats de l’Agrupació Seny Major, al Pla Educatiu de l’Entorn, al Servei Educatiu de la Segarra i molt especialment als següents col·laboradors que han fet que això sigui possible: Jordi Rosell, Alba Bosch, Àngela Riba, Assumpció Paredes, Rosa Fondevilla, Xavier Miret, M. Teresa Riba, Francesca Fabregat, Conxita Castellà, Teresa Casajuana, Jesús Carbonell i Ramona Citoler.

Els dies 11 i 12 de Febrer , coincidint amb el cap de setmana després a la Festa Major d’Hivern, aquests materials estaran exposats a l’Auditori Municipal de Cervera en motiu de donar-los a conèixer a tots els ciutadans. Serà una bona oportunitat per veure i manipular el material amb que ha treballat l’alumnat d’educació infantil i primària de Cervera.

Des del seminari continuem treballant per apropar les festes de la ciutat als nens i nenes. El proper material que estem preparant és de la Festa Major del Santíssim Misteri.

EXPOSICIÓ La Festa Major de Setembre
a les Escoles.
Lloc: Auditori Municipal de Cervera.
Dies: 11 i 12 de febrer de 2012.

L’acte de presentació de l'exposició tindrà lloc
el dissabte 11 de febrer a 2 quarts d'1 del migdia (12.30 h)
al mateix Auditori.

Informació facilitada per l'Agrupació Seny Major, agrupaciosenymajor@gmail.com

Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya: LA FESTA DELS TRAGINERS DE BALSARENY

2012-02-05T14:11:00.002+01:00

Antigament, la Festa dels Traginers de Balsareny també tenia lloc per la festivitat de Sant Antoni, el dia 17 de gener; com a mínim així es troba documentat des de les darreries del segle XIX i fins i tot en recuperar-se la festa, després del forçat parèntesi que va suposar la Guerra Civil, el 17 de gener de 1940.

La població de Balsareny era un lloc de pas obligatori en el camí que comunicava les planes de la Catalunya interior amb les elevacions pirinenques i pre-pirinenques i amb el sud de França, i els traginers utilitzaven aquest camí que voreja el riu Llobregat per passar-hi les mercaderies. Els jocs, les curses i les competicions que s’hi organitzaven en motiu de la benedicció dels animals degueren ser l’origen del què actualment és la Festa dels Traginers.

Ja a primers del segle XX a la festa s’hi troben presents alguns actes tradicionals que arribaran fins avui, però no serà fins el 1943 quan la festa va agafar l’estructura definitiva amb els seus elements definitoris que conserva encara actualment. Així, a banda de la missa amb la benedicció dels animals hi trobem la cavalcada, amb el banderer i els dos cordonistes, la correguda (que abans es feia a la carretera i d’ençà del 1964 es fa a la pujada del Castell), el joc de les anelles i el ball de Sant Antoni.

Actualment la festa se celebra cada any el diumenge de Sexagèsima, el diumenge de la setmana abans del Carnaval, per bé que els primers actes lúdics tenen lloc dissabte al vespre i consisteixen en un ball, el correfoc i el cercatasques. El diumenge, dia central de la celebració, destaquen els actes esmentats relacionats amb la festivitat de Sant Antoni i tot d’activitats paral·leles amb un rerafons històric i folklòric com poden ser la mostra d’eines de pagès, el ferrament i l’esquilada de bestiar i altres antics oficis relacionats amb els animals. A primera hora s’ofereix la torrada del traginer, i durant tot el matí es pot visitar el mercat, taverna i rebost del traginer.

Història de la festa.

Els orígens de la Festa dels Traginers de Balsareny els trobem en la festa de Sant Antoni Abat, una festa organitzada per un gremi local de traginers. A finals del segle XIX la festa adquirí algunes de les característiques que li seran pròpies també actualment: la missa amb la benedicció dels animals, la cavalcada, la tradicional “corrida” per camins veïnals i carreteres del poble, acte del que ja se’n feia ressò un diari manresà de l’any 1906, i els balls, que el 1897 es celebraren a l’Ateneu, per primer cop amb orquestra, i des de la primera dècada del segle XX es feren al Casino.

Cap als anys vint els genets ja disputaven diverses competicions d’habilitat, entre les quals el “joc de les anelles”.

Durant la dècada dels anys 30 i 40 la festa de Sant Antoni va deixar de celebrar-se, coincidint en uns anys en que el transport a bast començava a desaparèixer.

L’any 1940, la festa es celebrà de nou amb la benedicció dels animals, una petita desfilada en la que també hi va participar l’exèrcit i un ball de gramola. I serà el 1943 quan s’inicia la Festa dels Traginers i s’estructura amb els seus elements bàsics, segons el que un grup de veïns va acordar en una reunió a la barberia de ca l’Arep.

Així la festa es va centrar en el Banderer i els dos Cordonistes, la cavalcada, la benedicció, la “corrida”, el joc de les anelles i els balls. La data de celebració es coordinava amb les festes de Puig-reig, Sallent i Santpedor per tal que els mateixos afeccionats poguessin participar a totes, i a Balsareny la festa va quedar fixada el diumenge abans de Carnaval.

El 1963, arran d’un accident, l’autoritat prohibeix de celebrar la cursa a la carretera; a partir del 1964 comença a fer-se a la pujada del Castell. L’interès del marquès d’Alòs, baró de Balsareny, i la recent constitució de l’agrupació local dels Amics dels Castells permeten de donar un caire nou a la diada, amb la progressiva assistència de convidats de prestigi. La “Fiesta de los Arrieros” tal i com se la coneixia oficialment, va adquirint anomenada. L’any 1966 ja passa a ser anomenada Festa dels Traginers, tot i que el nom més popular, des de sempre, per la gent del poble havia estat i segueix sent la “Festa dels Burros.”

La festa ha seguit una trajectòria constant de millorament, incorporant nous alicients que han consolidat l’actual programació, amb un vesant molt turístic. Ara el nou objectiu dels organitzadors és poder obrir el Museu del Traginer.

L’any 1970 la Festa és declarada pel Govern Espanyol com Festa d’Interès Turístic Nacional i el 1999 la Generalitat de Catalunya la declara com Festa Tradicional d’Interès Nacional.

Característiques actuals, elements i implantació de la festa.

La Festa dels Traginers de Balsareny es celebra el cap de setmana abans de Carnaval, el diumenge de sexagèsima. La Festa és un homenatge a la figura del Traginer que transportava mercaderies a bast, a llom dels animals.

Durant diferents tardes de les festes nadalenques es celebra, al Centre Instructiu i Recreatiu, el Quinto del Traginer. Aquest tradicional joc anuncia al poble que s’atansa la Festa i serveix per a finançar-ne les primeres despeses.

El programa d’actes de la festa comença el dijous a la tarda amb activitats diverses a l’escola pública Guillem de Balsareny. El divendres al vespre es fa el Correfoc Infantil que acaba amb una actuació musical.

El dissabte a primera hora de la tarda, al carrer Travessera, es fan les passejades amb ruquets i el joc de les anelles, un joc d’enfilar amb un bastonet, i dalt del ruc o la mula, una anella. Després té lloc la Comitiva amb els Traginers Petits, un grup de traginers infantils portant les càrregues amb els seus ruquets fins a la plaça Ricard Viñas.

Seguidament una comitiva formada per les autoritats i els membres de la Comissió dels Traginers, acompanyats dels Grallers i dels Gegants Marc i Maria de Balsareny (que representen un traginer i una pagesa), procedeixen a les obertures de:

La Taverna del Traginer: un espai que des del 1977 recrea l’ambient d’una vella taverna de poble on es pot degustar vi de les bótes del celler.
El Rebost del Traginer: una tómbola-museu on s’exhibeixen diferents eines i utillatges d’abans. Aquesta tómbola es va iniciar el 1971 i ajuda a finançar la Festa mitjançant un seguit de jocs, com la Roda del Traginer o la Roda de vi, sempre amb premi assegurat, que pot ser des d’una llonganissa, un tastet de botifarra, un got de vi, una tassa de brou, una cassola, una guardiola, una baldufa, un io-io o un diàbolo, en un entorn que ambienta la cuina i el celler d’una casa rural.
La Botiga de Ceràmica: on s’hi pot comprar el plat i el càntir commemoratius de la festa, un de diferent cada any, i tota mena d’objectes decoratius en ceràmica i terrissa.
L’Exposició Antològica de Fotografia: una exposició de les fotografies premiades en els diferents concursos fotogràfics realitzats des del 1970. El concurs anual és obert a tots els professionals i aficionats que vulguin participar-hi, el tema està centrat en la Festa dels Traginers.

Els actes de la tarda acaben amb un concert dels alumnes de l’Escola Municipal de Música de Balsareny.

Al vespre es fa el correfoc que acaba a la plaça de la Mel amb un espectacle piromusical que prepara la Colla Peta-Fluix de Balsareny (l’espectacle és diferent cada any), i on també hi apareix el drac Segus, el gegant Peta Fluix i els diables i diablesses de la colla. A continuació comença la Ruta del Traginer, un itinerari lúdic que permet fer tastets de taverna en taverna, al ritme de les gralles i els tabals, i per acabar es fa el Ball de Nit.

El dia central de la festa és el diumenge, quan el poble es desperta amb el so de trabucaires, el conegut Bonjorn al veïnat. A la plaça de la Torrada té lloc l’esmorzar a base de llesques de pa torrat amb all i oli que es preparen els assistents a les diferents fogueres que hi ha preparades. Les botifarres elaborades artesanalment i embotits es poden comprar dins el mateix àmbit. L’esmorzar popular es va iniciar el 1973 i des d’aleshores és un dels actes més concorreguts. Es fa també una demostració de com abans s’elaboraven els embotits i els productes derivats del porc. Des del 1970 s’efectua l’exhibició comentada de com un cop mort el porc és socarrat, afaitat, escapçat, obert en canal, esbudellat i trossejat, i així s’endega el procés artesanal de l’elaboració i aprofitament de la carn i altres parts del seus cos, com la sang, la careta, la cansalada, les costelles, el tall del perol, la carn magra, la mocada, etc.

També durant el matí a la mateixa plaça es fa una cocció artesanal d’una vedella, que es ven a l’hora de dinar fins que s’acaba.

Al costat mateix d’on es fa l’esmorzar, té lloc la demostració de la ferrada i esquilada, sobretot de mules i matxos, una exhibició que es va iniciar l’any 1985 i 1988, respectivament.

Després de la torrada i tot esperant l’arribada de la cavalcada, grups locals i forans animen amb les seves danses l’ambient. Entre els grups locals cal destacar la presència dels Bastoners i el Ball de la Faixa (dos balls que es remunten al darrer terç del segle XIX, amb melodies pròpies i que es ballen sempre en dies senyalats com la festa major), i els Gegants, el Marc i la Maria, que des de 1986 dansen al so dels Grallers.

A les 11h es fa la missa de diumenge.

Durant tot el dia hi ha el Mercat i Botiga del Traginer, on es poden comprar productes naturals i artesans, així com records de la Festa: bufandes, mocadors, bastons, gorres, etc. La mostra d’eines de pagès que es feia anys enrere s’ha reconvertit en una mostra del treball pagès, amb demostracions diverses al mateix Mercat.

A mig matí, la Comitiva d’Honor encapçalada pels dos Cordonistes i acompanyats per una banda o cobla, va des de la plaça de l’Església i pel centre del poble, a buscar el Banderer. Seguidament tota la Comitiva i el Banderer, amb la bandera del gremi de Traginers, van a buscar la núvia, per començar la Cavalcada dels Traginers, l’acte més emblemàtic i multitudinari de la jornada que s’inicia després de la gran repicada de campanes. Al mig de la cavalcada, al passar per la plaça de l’Església, té lloc la benedicció presidida pel mossèn. La cercavila només dóna un tomb, ja que el recorregut és llarg.

I poc abans d’acabar o al final, depenent d’on viu el nou Banderer, es fa l’entrega de la bandera, que el banderer de l’any entrega al nou que la recull des del balcó de casa seva.

En els moments finals de la Cavalcada, a la plaça Onze de Setembre, es fa el Comentari de la Cavalcada, on els Traginers es presenten i expliquen la càrrega que porten.

Per la tarda, al Circuit del Castell, es fan les curses d’ases, ponis, mules i cavalls, amb els trabucaires i la banda que ho anima. Després com a cloenda de la festa té lloc, a la plaça Ricard Viñas davant del Rebost del Traginer, una audició de sardanes.

El 1998 es va registrar el nom de Festa dels Traginers i el seu logotip (el burret) a l’Oficina de patents i marques. Aquell mateix any es va composar el Romanço de la Festa, i també van aparèixer les primeres gorres, que temps després incorporarien el logotip i serien un element més de la festa.

En els darrers anys, s’ha convertit en una tradició, fer la revista-programa, amb el programa d’actes, apartats d’història, curiositats, entreteniments pels petits, la convocatòria del concurs de fotografia i el llistat dels guanyadors de l’edició anterior.

Els infants que participen en concurs dels entreteniments de la revista entren en un sorteig de records de la festa, i també en el sorteig del ruquet, un animal que el guanyador podrà tenir durant la festa per participar al joc de les anelles, a la Cercavila dels Traginers Petits i a la Cavalcada de diumenge. El sorteig es fa després del Correfoc Infantil del divendres.

Elements de la festa.

La Cavalcada: La Cavalcada és l’eix de la festa i l’acte més lluït de tots. Es tracta d’una llarga desfilada de traginers pels carrers de la vila on es pot veure com es feia el transport de tota mena de mercaderies.

Abans de l’inici de la Cavalcada, la Comitiva d’Honor encapçalada pels dos Cordonistes i l’acompanyament d’una banda o cobla, va a buscar el Banderer. I després amb el Nuvi, que participa en la representació d’un casament d’abans, van a recollir la núvia a casa seva.

Formen part de la Cavalcada: Hereus i Pubilles de la Catalunya Central, Trabucaires, Geganters i Grallers de Balsareny, Bastoners de Balsareny, Banda de Música, Cobla, Agrupació Musical, el Banderer i els dos Cordonistes. La representació d’un casament (cavall amb guarniments de festa que porta el nuvi, matxo o mula amb guarniments de festa que porta la núvia, matxo o mula amb guarniments de festa i que porta la mare de la núvia i matxo o mula amb bast i amb una caixa de núvia a cada costat. Traginers amb caire de treballar (tots amb un matxo o bé una mula), animals amb Albardes (amb sàrries amb oli o cistelles d’aviram), Bastos i els estris necessaris per portar fems, garbes, sorra, barrots i feixos de llenya, gerres d’aigua, gerres de mel, sacs de farina, pedres, arnes, portadores, bots de vi, sarrions de carbó, pots de llet (cada article tenia un bast específic). Darrera els traginers desfilen tots els grups folklòrics, i també més
d’una vintena de carruatges alguns propietat de la comissió i d’altres de particulars de la població i de foranis, i els genets que participen a les curses.

Tots els guarniments són peces úniques i fruit d’una acurada tasca de recerca i conservació, són part d’una completa col.lecció d’albardes i basts amb tota mena d’àrguens, arguenells, anganells, cartres i salmes, específics per a traginar tot tipus de mercaderies i productes, i també l’anganilla o silló de la núvia.

El Banderer i els dos Cordonistes: El Banderer era una persona de la pagesia que el gremi de traginers escollia per portar la bandera el dia de Sant Antoni. Posteriorment, quan la festa va passar a ser de caire turístic el Banderer va passar a ser una persona que la Comissió escollia per representar aquest paper.

Va ser a mitjans dels 90 quan la Comissió va estipular que a partir de llavors el Banderer fos una persona relacionada amb el món de la pagesia de Balsareny o que estigués, o hagués estat profundament vinculada amb els Traginers. El Banderer escollit triaria els seus dos acompanyants Cordonistes, que podrien ser membres de la seva família o amics (fins ara sempre han estat parents).

El Banderer de l’any entrega al nou la bandera, al final o poc abans de finalitzar la cavalcada, li lliura al seu domicili i aquest l’agafa des del balcó. El Banderer escollit, a qui ja se li ha comunicat dies abans de la cavalcada, tria els seus dos cordoners, i els ho comunica ell directament.

Dies abans de la festa el Banderer té penjada al balcó de casa seva la bandera del Gremi de Sant Antoni. També algunes cases del poble pengen els seus domassos de la festa.

Les curses: Les curses de cavalls, mules, ases i ponis tenen lloc des del 1964 al circuit del Castell de Balsareny, el diumenge a la tarda, enmig d’una enorme expectació que omple de gent les vores del camí i l’esplanada de dalt; s’hi atorguen importants premis i una nodrida col.lecció de trofeus. Antigament es celebraven a la carretera.

El recorregut és aproximadament de 500 metres pels ases i ponis, i de 700 metres per les mules i cavalls. Els primers en córrer són els ases i els ponis, després les mules i matxos, i al final de tot quan el camí ha quedat lliure corren les cavalleries. Són curses d’una gran espectacularitat a causa dels revolts del camí i la forta pujada.

Enllaços.

Fotografia: traginer de Balsareny, autor BTDivis, extreta de http://www.naciodigital.cat/blocdefotos/?seccio=noticies&accio=veure&id=74564

Informació extreta de http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cicles-festius/Sant-Antoni/Festa-dels-Traginers-de-Balsareny

La 1a Vitrallada de Santa Maria ja té cartell

2012-02-05T10:45:00.004+01:00

Ahir dissabte al migdia es va presentar a la cafeteria El Campanar la 1a Vitrallada de l'església de Santa Maria, que tindrà lloc dins la primera quinzena del mes d'agost, abans de la festa de la Mare de Déu del Coll de les Savines, patrona de Cervera.

L'objectiu de la Vitrallada no és altre que, a partir de diferents aportacions, donar a conèixer els vitralls de Santa Maria, uns dels millors conjunts artístics de tot Catalunya.

Autor del cartell: Xavi Miret.

Informació facilitada per la Carme Bonet, caldelfinestela@yahoo.es

El Fòrum L'Espitllera presenta el manifest 'UN PAISATGE PER DEMÀ... o per què un paisatge de qualitat interessa a la Segarra'

2012-02-04T19:12:00.007+01:00

Guissona (JM).- Aquest divendres 3 de febrer, a la biblioteca de Guissona, davant més de seixanta persones, entre les quals es comptaven diversos regidors de consistoris segarrencs, el Fòrum l’Espitllera va presentar el document “Un paisatge per demà”. El document, fruit d’un treball elaborat durant més d’un any, defensa la necessitat de mantenir un paisatge de qualitat a la Segarra com a component fonamental de la identitat comarcal i com a element de pervivència, qualitat de vida i creació de riquesa pel futur. El text és un reconeixement “a l’activitat continuada i esforçada dels agricultors i dels ramaders en la definició de la bellesa actual de la Segarra” i la “necessitat d’una aliança, estable i convençuda entre la pagesia i el defensors del paisatge i del medi ambient”. A més, posa èmfasi en la seva fragilitat i les amenaces “que venen des d’àmbits de la generació d’energia (aerogeneradors), l’activitat industrial, el desenvolupament de grans infraestructures i determinades actuacions mal orientades associades a la moderna dinàmica de l’agricultura i la ramaderia”.

Document Un paisatge per demà... o per què un Paisatge de qualitat interessa a la Segarra - Fòrum L'Espitllera_Guissona 3 de febrer de 2012

L’acte va servir d’inauguració de l’exposició “Un paisatge per demà”, que recull una selecció de les fotografies fetes durant la primera Marató de paisatge del passat més de juliol. Les imatges aproximen a l’espectador a la realitat del paisatge segarrenc i s’acompanyen amb una selecció de fragments del document, amb un muntatge que es preveu sigui itinerant per aproximar a tota la ciutadania a la sensibilitat cap als valors del medi ambient. Els autors de les quinze fotografies seleccionades varen rebre de mans dels organitzadors els premis obsequiats pels patrocinadors de la iniciativa, entre els què hi havia diversos establiments d’allotjament, restaurants i serveis culturals de la comarca.

Durant la presentació, el Fòrum l’Espitllera va anunciar que segueix endavant amb els seus treballs i reflexions al voltant del paisatge i el medi ambient comarcal i que treballa ja en coordinació amb d’altres entitats de sensibilitat comú, havent iniciat contactes amb l’Observatori del paisatge.

Informació facilitada pel Fòrum L'Espitllera, info@espitllera.cat

Els trabucaires aspiren al rècord de tir amb armes d'avantcàrrega

2012-02-03T21:07:00.005+01:00

Demà dissabte, 4 de febrer, a la localitat de Sant Hipòlit de Voltregà, miquelets i trabucaires aspiren a assolir el rècord mundial de tir seqüencial amb armes d'avantcàrrega, emmarcat en els fets de commemoració als màrtirs de la Gleva de 1714.

A les 15.30h, un total de 25 colles de miquelets i trabucaires vinguts d'arreu de Catalunya i País Valencià, així com d'Itàlia, començaran la cercavila cap a l'església de Sant Hipòlit de Voltregà. En aquest punt començarà la marxa de torxes fins el santuari de La Gleva. En el camp de futbol, els participants intentaran aconseguir el rècord en tir seqüencial amb armes d'avantcàrrega, avalat per World Record Academy. L’acte serà presentat per Quim Masferrer de Teatre de Guerrilla, i el jurat estarà format per: l'exvocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons López Tena; l'alcalde de Vic, Josep M. Vila d'Abadal; el regidor de l'Ajuntament de Berga, Francesc Ribera, i Xavier Vilamala, en representació de l'alcalde de Sant Hipòlit de Voltregà.

Representant a la societat civil el jurat estarà integrat per el president del Cercle Català de Negocis (CCN), Ramon Carner; el Secretari General de Comissions Obreres, Joan Carles Gallego; el president d'Òmnium Cultural d'Osona, David Colomer, i l' historiador i catedràtic de la UB, Francesc Xavier Hernández.

La trobada està organitzada per Òmnium Cultural Voltreganès, Miquelets de Catalunya i la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, avalat per World Record Academy. Durant tot el dia hi haurà el mercat de productes etiquetats en català, exposicions sobre els herois de 1714 i dels estendards de Santa Eulàlia, i de la Gleva.

Els antecedents d'aquesta trobada es troben quan “fa un any, la Guàrdia Civil va denegar el permís d'actuació dels Miquelets de Catalunya per no ser una festa de tradició”. L'acte es va dur a terme igualment amb els miquelets sense fer les salves d'honor. Moltes entitats i mitjans es van oposar a aquesta decisió, participant igualment a l'acte i fent palès el seu rebuig.

Text i fotografia extrets de http://www.ensdecomunicacio.cat/noticia/els-trabucaires-aspiren-al-record-de-tir-amb-armes-davantcarrega

Vídeo extret de http://www.youtube.com/watch?v=QFx-K7qnjg0

Avui, Completes Jazz

2012-02-03T07:22:00.003+01:00

Informació facilitada per l'Associació Les Completes de Cervera, lescompletesdecervera@gmail.com

Bienve Moya reivindica protecció legislativa per l'autenticitat de les festes tradicionals

2012-02-03T02:57:00.002+01:00

Reproduïm sota aquestes línies l'extracte aparegut a www.tornaveu.cat sobre l'article del gestor cultural Bienve Moya 'La segona vida de la cultura popular', publicat el passat 15 degener al diari 'La Vanguardia'.

Les xarxes socials i les noves tecnologies són, gairebé sempre, una arma de doble filó. Ben utilitzades, ens obren al món i enriqueixen la nostra vida professional, social i personal. Però sense guiatge, poden adulterar aquestes experiències vitals. Sigui com sigui, la seva irrupció en totes les esferes de la vida sembla ja imparable. En el cas de la cultura popular, els ginys tecnològics han modernitzat moltes tradicions, no només en la manera de consumir-les sinó de transmetre-les. Si les festes castelleres o la Patum de Berga han adquirit una dimensió tan potent és, a parer del gestor cultural Bienve Moya i Domènech, mercès als mitjans de comunicació i Internet: “fa quinze o vint anys, la festa tradicional no era notícia, més enllà d’aspectes exòtics o pintorescs, ni tampoc no era una activitat a recomanar com a espectacle d’actualitat. Però avui gaudeixen d’un espai privilegiat”, remarca en un article publicat al diari La Vanguardia el passat 15 de gener.

Amb tot, sorgeixen patrons amb aparença de modernitat “però de dubtosa originalitat”, com per exemple, la “sanferminització”. Un patró que ens arriba sobretot a través de la televisió i que consisteix en la sortida de colles o penyes a resseguir locals socials, bars, tavernes, etc., fent-se acompanyar de fanfàrries o xarangues, i amb el concurs, o sense, de vaquetes o bous adults”. L’articulista fa èmfasi en el fet que alguns elements d’aquest fals patró tradicional són presents en el vell model de fels festes pirinenques com les d’Olot, Berga o Cardona, i a les de les Terres de l’Ebre. “Aquest vell model, però, avui s’ha reduït i empobrit”, i ara només hi resten les casetes de fira, “amb la consegüent ingesta d’espirituosos, i a aquest nou patró, fal·laçment modern, se’l fa passar per festa alternativa; podem veure que té una gran acceptació, per exemple, entre els joves de la Festa de Gràcia o la de Sant Narcís a Girona”, denuncia Bienve Moya.

I aquest patró, lluny de ser minoritari, guanya terreny gràcies a un corrent de pensament “neoconservador urbanita, a vegades disfressat fal·laçment de cosmopolitisme”. En aquest escenari, l’autor de l’article explica que es produeixen dues actituds de la societat: la que demana lleis de protecció animalístiques, normes sobre pirotècnia, reglaments d’usos públics, horaris controlats i restringits, etc, però que no ofereixen alternatives per evitar “l’empobriment del goig creatiu i sensible, sense músics, sense soroll, sense bous”. I d’altra banda, des d’alguns sectors de la societat es tendeix a donar a les celebracions tradicionals format de “parc temàtic, d’un sospitós historicisme pseudomedievalitzant i escandalosament anacrònic. Aquest nou patró actua principalment sobre les celebracions socialment més dèbils amb la finalitat d’orientar aquelles celebracions d’escassa tradició local cap a un barruer turisme de temporada festiva”, denuncia Bienve Moya en aquest article publicat a La Vanguardia.

Ara bé, tot plegat ha de ser necessàriament dolent per a la nostra cultura popular? Tot dependrà del grau de genuïnitat i de control social de la festa que es pugui fer a través de l’associacionisme d’arrel popular. En el pitjor dels casos, explica Moya, es produeix un aprofitament comercial d’una suposada festa que acaba perjudicant la veritable cultura popular. Posa l’exemple de les anomenades fires medievals, “que sorgeixen com bolets a l’empara dels neopatrons de suposada modernitat”, ja que cada vegada més, “entren en joc empreses de suspecte qualitat artística i de més dubtosa professionalitat que no tenen res a veure amb la localitat en qüestió, i llogades per estimular un fraudulent i acrònic historicisme”.

Imatge extreta de http://www.tornaveu.cat/edicio-34/referent

Extret de http://www.tornaveu.cat/edicio-49/shadit/9070/la-segona-vida-de-la-cultura-popular

4 de febrer - Transglosadors 2012 a La Farinera del Clot, a Barcelona

2012-02-02T15:36:00.006+01:00

Notícia del món de la glosa! Transglosadors 2012!

Dia: dissabte 4 de febrer 2012
Hora: 20h
Lloc: Centre Cultural La Farinera del Clot Gran Via de les Corts Catalanes, 837

Programa
8 del vespre. “Jam session”.
Micro obert amb El Puto Nota.
10 de la nit. Espectacle Transglosador.
2 quarts de 12 de la nit. Combat de glosa.

Repetim el Garrotweet:
2n concurs i final de #garrotweet
O sigui que si no pots venir, no tens excusa per a no participar a Transglosadors!

CRIDA ALS RAPEROS!!!!!!

Organitzadors i col·laboradors:
Cor de Carxofa, Centre Cultural La Farinera del Clot, Federació d'Entitats Clot-Camp de l'Arpa, Ajuntament de Barcelona - Districte Sant Martí, Generalitat de Catalunya i El Brot.

Per a més informació: http://cordecarxofa.org/w/

Informació facilitada pel Ramon Gual, mongol@mailxxi.com

Les sardanes revesses

2012-02-02T14:11:00.006+01:00

La sardana revessa és una modalitat de la sardana. Concebuda com un repte, l'objectiu d'una sardana revessa és esbrinar-ne el tiratge, això és, saber quants compassos formen els curts i quants els llargs. La persona que intenta resoldre sardanes revesses, i també qui les compon, és anomenada revessaire.

Modalitats de competició.

Les sardanes revesses s'executen principalment en dues modalitats:

Concurs individual de sardanes revesses. En ell els revessaires seuen en un auditori o similar davant de la cobla, la qual interpreta diverses (normalment vuit) sardanes revesses. Cadascuna d'aquestes sardanes està formada per dues tirades de curts, dues de llargs i una de curts, i els revessaires han de lliurar una butlleta amb el tiratge de la revessa abans que acabi la seva interpretació, és a dir, abans de la fi de la tercera tirada de curts. Cada sardana encertada atorga 20 punts; si només se n'encerta el tiratge de curts són 5 punts, si només el de llargs són 4 punts. La suma de tots els punts dóna la puntuació del concursant.

Sardana revessa dins un concurs de colles sardanistes. Habitualment un concurs de colles conté una sardana revessa. Aquesta sardana consta de 8 tirades (dues de curts, dues de llargs, dues de curts i dues de llargs), i és ballada per les colles participants. Durant la interpretació de la revessa el revessaire s'està al costat de la colla fins a resoldre-la (com a màxim, fins al compàs 10 de la quarta tirada de curts), moment en què lliura una butlleta amb el tiratge al jurat. La colla, ja sense el revessaire, ha de continuar ballant fins a la fi de la sardana. La quarta tirada de llargs, a més, s'ha de ballar separada de la tercera, i repartint-la correctament.

La Unió de Colles Sardanistes organitza cada any el Campionat Individual de Sardanes Revesses. Les categories dels concursants són infantils, juvenils, grans i veterans. Cada any se celebra arreu de Catalunya un nombre variable, comprès entre 6 i 15, de concursos individuals vàlids per al Campionat.

Compositors.

Al llarg dels darrers cent anys hi ha hagut força compositors de sardanes revesses. Alguns autors rellevants en aquest camp són:

Antoni Agramont. Se li atribueix la primera sardana revessa.
Jaume Banet i Illa
Josep Maria Boix i Rissech
Josep Casas i Devesa. Hom li adjudica l'autoria de més de 500 revesses.
Agustí Cohí Grau
Sebastià Figuerola i Escusa
Daniel Gasulla
Albert Sanahuja i Puig
Carles Santiago i Roig
Joaquim Tristany i Gual. Formulador de la revessa moderna.
Bartomeu Vallmajó. Restricció dels tiratges a curts 16-49 i llargs 50-99.

Molts altres autors han conreat aquest gènere de forma ocasional: Pere Aubert (Olot), Francesc Bofarull (Valls), Lluís Buscarons, Max Havart (Catalunya Nord), Francesc Juanola, Florenci Mauné, Vicenç Mora, Joan Manuel Paños, Manuel Pedragosa (Igualada), Josep Maria Roglan, Josep Maria Ruera (Granollers), Manuel Saderra i Puigferrer, Antoni Suñé, Eduard Toldrà, Ramon Vilà ...

Enllaços.

Aquest diumenge 5 de febrer, a partir de 2 quarts de 12 del migdia, i dins dels actes de la Festa Major del Santíssim Misteri, Cervera acull la 13a edició del Concurs de Sardanes Revesses de la ciutat, prova inclosa dins el Campionat Individual de Sardanes Revesses de Catalunya 2012.

Informació extreta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Sardana_revessa

1972-2012 · 40è aniversari de l'Agrupament Escolta i Guia 'Coll de les Savines' de Cervera (i III. Des de mitjans del 80 a mitjans dels 90.)

2012-02-02T01:01:00.001+01:00

Finalitzem amb aquest capítol el recorregut per la història dels primers 25 anys de l'Agrupament Escolta i Guia Coll de les Savines de Cervera. Ara toca celebrar el seu 40è aniversari! Per molts anys!

Camps d'estiu Llops i Daines a la Font del Bisbe, la Pobla de Lillet (1987).

Un escoltisme integrador.

Després que l'Agrupament es plantegés la desaparició l'estiu de 1986, un grup de nou persones vam entrar a fer de caps. La majoria proveníem de fora de l'Agrupament. Aquest fet que no havia estat massa habitual anteriorment va convertir-se a partir de llavors en una pràctica comuna i molts dels caps que des del 1986 han format part de l'Agrupament no han passat anteriorment per les branques. Lluny de distorsionar la tasca de l'Agrupament, la procedència forana dels caps no ha fet sinó enriquir el treball i el debat generat en el seu si. Especialment en el terreny educatiu, ja que la majoria de caps provenien del ram de l'educació.

Camps d'estiu Ràngers i Noies Guies a la Font del Bisbe, la Pobla de Lillet (1987).

És doncs en aquesta època en què es planteja el projecte educatiu, l'ideari i la integració de disminuïts i de persones amb pocs recursos econòmics, on l'Agrupament es posiciona a favor de l'objecció de consciència, on l'Agrupament participa en l'organització d'activitats per Cervera com el Carnestoltes o l'Aquelarre. L'Agrupament té una important presència exterior i una intensa vida interior que fan que ràpidament s'oblidi la crisi, tant de nois/es com de caps que havia patit en cursos anteriors.

A aquesta primera fornada de caps postcrisi s'hi afegeixen grups de caps, la majoria provinents de fora l'Agrupament i més concretament del grup Hora-3, que en aquella època estava en vies de desaparició. Però les característiques dels nous caps són semblants a les dels caps antics: persones sense experiència escolta prèvia i amb vincles en el món de l'ensenyament. En aquesta època el nombre de nois/es es dispara i arribem a superar els 200 membres i, per primera vegada, una branca de l'Agrupament participa en un camp internacional d'escoltisme.

Camps d'estiu Llops i Daines a Beseit (curs 1992-93).

Amb aquestes dues generacions de caps l'Agrupament arriba a la celebració del XXè aniversari. Aquesta efemèride s'aprofita per crear, a partir de les persones que havien passat per l'Agrupament, l'Associació Escoltes i Guies de Cervera. Aquesta associació dóna suport i cobertura legal a l'Agrupament i permet que aquest adquireixi compromisos a més llarg termini. Evidentment, totes les celebracions de caràcter nostàlgic també corren a càrrec de l'Associació.

No és fins al curs 92/93 que tornen a entrar significativament caps provinents de l'Agrupament, per bé que segueixen entrant-ne de provinents de fora. Aquests caps, a poc a poc, van adquirint càrrecs de responsabilitat. Això fa que les generacions precedents comencin a abandonar l'Agrupament. Després d'una època amb molta massificació el nombre de nois/es s'estabilitza al voltant dels 120. La voluntat de trobar un espai adient a l'activitat de l'Agrupament i que permeti reunir totes les branques en un mateix edifici porta l'Agrupament a demanar la cessió, per part de l'Ajuntament, de la casa Mas Duran.

Dinar de pares i mares Camp d'estiu a Sant Llorenç de Morunys (1996).

Amb tot això hem arribat als 25 anys d'existència. Som molts els qui hem passat per l'Agrupament i que l'hem viscut com un espai propi on, sense saber-ho, intentant educar els més menuts hem estat capaços d'autoeducar-nos.

Text de Joan Puig i Ortiz, excap d'agrupament de l'AEG Coll de les Savines de Cervera, extret del dossier "Escoltes. Fent camí per la vida..." publicat l'any 1997 a la revista 'Segarra Actualitat' en motiu del 25è aniversari de l'Agrupament Escolta i Guia Coll de les Savines de Cervera.

Fotografies: arxiu AEG Coll de les Savines de Cervera.

El departament de Cultura publica la informació prèvia per a demanar subvencions i beques en cultura popular i patrimoni etnològic.

2012-02-01T23:19:00.007+01:00

A la pàgina web del departament de Cultura ja es troba disponible la informació sobre les futures convocatòries de subvencions per entitats privades sense finalitat de lucre i per federacions que organitzin activitats relacionades amb la cultura popular i tradicional i l’associacionisme. Clica aquí.

També es pot consultar la informació sobre les beques per a la realització de treballs de recerca sobre el patrimoni etnològic de Catalunya. Clica aquí.

Després de la publicació de les convocatòries al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya els models de sol·licitud estaran disponibles a la mateixa pàgina.

Informació extreta de la pàgina web del CPCPTC.

Cartell del Carnestoltes de Cervera 2012

2012-02-01T18:37:00.008+01:00

La revista 'Paeria' del mes de febrer informa de la propera edició del Carnestoltes de Cervera, que tindrà lloc el proper dissabte 18 de febrer. La celebració s'iniciarà a les 6 de la tarda amb la tradicional concentració de comparses a la plaça Pius XII.

Aquí també teniu les bases del concurs de comparses:

Extret de la revista 'Paeria' del mes de febrer, a www.cerverapaeria.cat

Calendari 2012 de Tradicions i Costums: FEBRER

2012-02-01T00:00:00.004+01:00

Un dels sons més rics i complets de les nostres festes, a peu de carrer o dalt dels escenaris, és el de les bandes de música. És el so fonamental de molts carnavals, desfilades, ofrenes, processons, dansades, cercaviles i concerts populars. Aquestes agrupacions musicals, integrades en ocasions per més de cent músics de totes les edats, són també centres de formació musical molt arrelats al territori.

Text i imatge extrets del 'Calendari de Tradicions i Costums 2012'.

'Santa Maria de Vallsanta: el monestir dels enigmes'

2012-01-31T19:02:00.007+01:00

Aquest diumenge 29 de gener a dos quarts d'onze de la nit es va emetre a TV3 el segon episodi d'aquesta temporada del programa "Sota terra". En aquesta ocasió, l'equip va viatjar fins la vall del Corb per visitar el misteriós monestir de Santa Maria de Vallsanta.

El Monestir de Santa Maria de Vallsanta va estar en funcionament uns 5 segles, però sembla que no va acabar mai de consolidar-se. Els documents parlen d'una gran església, un claustre, d'un dormitori comú¿ Es van arribar a construir aquests espais? I quines dimensions reals va arribar a tenir, el monestir? Durant anys, de Vallsanta només se'n veia l'església al costat d'uns camps de conreu. Ara han aparegut les restes dels murs del monestir, però encara hi ha moltes incògnites per resoldre: a quines estances corresponen els murs? Es va arribar a construïrun claustre del qual només es té constància per un document que parla d'un donatiu reial? On era la capella romànica? Està Agnès de Guimerà, la gran abadessa impulsora de la construcció de l'església, enterrada al monestir?

Tenim tres dies per resoldre aquestes i altres incògnites i descobrir com vivien les monges a Santa Maria de Vallsanta. I a mitja recerca, una inesperada troballa canviarà la història...

Les restes del monestir de Santa Maria de Vallsanta es troben ubicades a l’oest del municipi de Guimerà (comarca de l’Urgell), molt a prop del riu Corb. Aquest antic monestir de monges cistercenques va ser construït per traslladar-hi la comunitat de religioses que vivia al monestir de Santa Maria de la Bovera. Les millors condicions de Vallsanta, que disposava de bones comunicacions i facilitat per aconseguir aigua del riu, propiciaren aquest trasllat. Així doncs, pels volts de l’any 1235 s’inicien les obres d’aquest nou monestir, i entre el 1237 i el 1249 el monestir de la Bovera s’abandona a favor del de Vallsanta. El 1246 hi vivia una comunitat completa amb tots els càrrecs: 23 monges sota les ordres d’una abadessa, Agnès de Guimerà. També en formaven part una priora, una infermera, una preceptora, una cambrera i una cantora. En aquella època, les monges no feien vida al monestir, sinó que vivien en cases particulars i es reunien en comunitat a l’església, al capítol i al refetor.

El monestir de Santa Maria de Vallsanta va créixer durant els segles XIII i XIV gràcies a les donacions de particulars. Un document de l’any 1272 testimonia que el rei Jaume I, gran protector de l’orde del Cister, va atorgar 200 morabatins d’or per sufragar la construcció d’un claustre que ha romàs desaparegut durant molts anys. També ens ha arribat el testament de Geraldona de Timor en què, en data de 15 de juny de 1279, estableix una capellania a l’església del monestir. Durant el segle XIV, hi va haver nombroses donacions dels nobles locals, com ara els Guimerà, els Llorac o els Alemany. Molts d’ells reberen sepultura al mateix monestir. Se’n poden reconèixer les tombes perquè els seus escuts d’armes estan esculpits sobre les làpides. A més, gràcies a les donacions, rebien misses i oracions per a la salvació eterna de la família.

L’obra més important del segle XIV és el segon temple del monestir, les restes del qual són les que podem observar avui dia. Cal destacar que es conserven alguns documents en què es lliuren diners per ajudar a les despeses d’obres que mai es van materialitzar. Així com l’anterior claustre, sufragat per Jaume I, va restar desaparegut durant molt temps, tampoc s’han trobat indicis d’un dormitori comú que s’havia de construir amb la donació de 1.200 sous que figurava en el testament de na Mateua, vídua de Romeu de Moncortès, carlà de Guimerà.

La vida al monestir fou molt activa durant els segles XIV i XV, encara que, a partir d’aquest últim segle, succeïren una sèrie de desgràcies que marcarien el principi de la decadència del monestir. La més important fou una epidèmia l’any 1403, que acabà amb la vida de moltes religioses i obligà la majoria de la comunitat a traslladar-se un altre cop al monestir abandonat de la Bovera. La crisi de la baixa edat mitjana i l’abandó progressiu del suport econòmic de la noblesa local deixaren el monestir en una situació financera complicada. Al segle XVI, el mal estat de Vallsanta era manifest, tal com recull una crònica de Claude de Bronseval, visitador general del Cister. Aquest monjo francès, que viatjà fins a la península Ibèrica per supervisar tots els monestirs adscrits a l’orde del Cister, arribà al monestir de Santa Maria de Vallsanta el 9 d’abril de 1532. En la seva crònica, relata que allí només hi vivien, enmig d’una gran penúria, set monges i una abadessa. L’any 1589, la comunitat de Vallsanta es reduïa a tres monges que no tenien ni tan sols abadessa. Aquell mateix any visità el cenobi fra Francesc Oliver de Boteller, abat de Santa Maria de Poblet, però en qualitat de visitador general de l’orde del Cister. En observar la calamitosa situació del monestir, va ordenar-ne l’extinció i el tancament. Així mateix, demanà que les religioses restants fossin traslladades al veí monestir del Pedregal.

L’any 1594, la senyora de Guimerà, Anna d’Aragó, vescomtessa d’Évol, encomanà Vallsanta, en arrendament, a Joan Gavaldà. A canvi, li demanà que conservés els edificis monàstics. No obstant això, sense comunitat religiosa que l’habités, els edificis i béns de Vallsanta es van anar deteriorant amb el pas del temps.

A pesar dels nombrosos misteris que l’envolten, el monestir de Santa Maria de Vallsanta no ha despertat massa interès en èpoques recents, i fins i tot ha romàs tancat al públic per la dificultat d’accedir al seu interior. Tot i això, durant els últims anys ha estat víctima de l’espoli arqueològic, que l’ha desproveït de dues làpides gòtiques, entre altres restes. Per això, el 2010 es va tancar l’edifici de forma permanent per evitar més robatoris i es va començar a restaurar el cenobi a fi de fer-lo accessible al públic.

L’octubre del 2011, l’equip del programa televisiu “Sota terra” hi va fer diverses excavacions i investigacions. Els resultats d’aquestes excavacions van ser les descobertes de les restes de la sotspriora Blanca de Montagut i del claustre finançat per Jaume I l’any 1272, el qual havia romàs enterrat fins a les excavacions de l’equip de “Sota terra”.

Vídeo i primer text extrets de http://www.tv3.cat/videos/3907690/Santa-Maria-de-Vallsanta-El-monestir-dels-enigmes. Segona part del text extreta del bloc del programa, http://blogs.tv3.cat/sotaterra

Dissabte, acte de presentació de la propera 1a Vitrallada a l'església de Santa Maria de Cervera

2012-01-31T13:04:00.002+01:00

Informació facilitada per la cafeteria El Campanar.

Els camins dels monestirs Cistercencs de la Vall del Corb

2012-01-31T01:01:00.001+01:00

Guiu Sanfeliu i Rochet, membre del Grup de Recerques de les Terres de Ponent publicava l'any 1989 el treball 'Els camins dels monestirs', separata de "Els Monestirs Cistercencs de la Vall del Corb".

Els camins dels monestirs cistercencs de la Vall del Corb - Guiu Sanfeliu i Rochet - Grup de Recerques de les Terres de Ponent 1989

L'objectiu del treball era situar els lectors d'aquest fascicle en el marc geogràfic d'aquesta zona de la Baixa Segarra, on es desenvolupaven els treballs sobre els monestirs cistercencs femenins de Vallbona de les Monges, el Pedregal, la Bovera i Vallsanta, i també el de fer un petit estudi sobre els antics camins que podien utilitzar per tal de relacionar-se entre ells.

Imatge extreta de http://verdudigital.net/grupderecerquesdeponent/

Extret de http://verdudigital.net/guiusanfeliurochet/index.htm

Bon any, del Drac!

2012-01-30T07:16:00.008+01:00

Més de 1.500 milions de persones van celebrar la nit del 22 al 23 de gener l'entrada de l'Any Nou xinès. Segons els xinesos, aquest 2012 - l'Any del Drac- vindrà carregat de força, salut i bona sort!

El programa informatiu infantil i juvenil del canal Super3, Info K, es va desplaçar a una escola de Badalona, on els seus alumnes xinesos van explicar com van celebrar l'Any Nou Xinès aquí, a Catalunya.

Vídeo extret de http://www.tv3.cat/videos/3915853/Bon-any-del-Drac

Diumenge 5 de febrer, 13è Concurs de Sardanes Revesses de Cervera 2012

2012-01-29T02:54:00.007+01:00

Els i les revessaires de tota Catalunya tenen una nova cita el proper diumenge 5 de febrer a 2 quarts de 12 del migdia a l’Auditori Municipal de Cervera. La nostra ciutat donarà el tret de sortida a la nova temporada del Campionat Individual de Sardanes Revesses, modalitat en què cal resoldre el tiratge de la composició.

En la 13a edició del concurs organitzat per la colla sardanista Jovencells es comptarà amb la interpretació musical de la Bellpuig Cobla i s’hi acolliran els participants de les categories infantil, juvenil, grans i veterans.

Coincidint amb el concurs, tindrà lloc també el tradicional Dinar del Revessaire, en què es farà entrega dels premis del Campionat Individual de Revesses de la temporada 2011 i el lliurament dels corresponents diplomes. Entre els premiats, destaquem el 3r lloc en la categoria veterans del cerverí Joan Castellà.

Per inscriure's al dinar es prega fer la reserva a l'adreça de correu jovencells@terra.es o bé al telefon 973 53 02 19 abans del 31 de gener. Aquesta es farà efectiva un cop realitzat l’ingrés al compte 2100 3608 17 2200033421 de “la Caixa”.

Imatge extreta de http://farm6.staticflickr.com/5031/5904502791_1db2356e93.jpg

Història recent del Carnaval de Solsona (1971-2012)

2012-01-28T22:18:00.003+01:00

Dins la llarga història de la ciutat de Solsona, i especialment en l’apartat de festes populars, l’any 1971 és un any especial, doncs es recupera la festa del Carnaval.

L’any 1936, el General Franco va dictar a Burgos una ordre de prohibició de tots els carnavals dins l’àmbit de l’estat espanyol. Si bé en algunes poblacions es continuaven fent unes festes molt populars i concorregudes amb el nom de Carnaval, a totes els hi faltaven les parts essencials de la festa en si.

A Solsona, un grup de joves es van organitzar per fer actes populars i culturals. Era l’any 1971 quan varen decidir, amb el suport de la població i sobretot de les autoritats locals, fer arribar de nou després de 35 anys el rei Carnestoltes, llegir un sermó crític i crònic, i cremar, finalment el ninot del rei el dimecres de cendra, acte conegut com l’enterrament de la sardina.

Així que, Solsona, aquella ciutat tranquil·la i assossegada, d’una calma total i un silenci que impressiona més que la seva Catedral, es va convertir durant una setmana en un mon al revés. La música sorda el dijous gras, fou la primera manifestació sorollosa del Carnaval Solsoní. (i tot davant dels nassos del dictador!)

La festa, fou un èxit. Aquell rei, no sols va arribar a la Ciutat i va morir-hi, si no que el seus successors encara ho fan avui. El 1971 fou l’ inici d’una llarga història que un diari ja desaparegut va titular com “la alegre subversión de un pueblo con sede episcopal”.

Durant molt temps, la festa ha conservat la forma, però també n’ha modificat molts continguts.

Així, l’any 72 es va instaurar per primera vegada l’elecció de la “miss forastera de fora”, paròdia dels concursos de simpatia en que els ajuntaments elegien una noia de la burgesia que estiuejava cada any a la ciutat.

A l’any següent, es recuperaven les contradanses, ball que es mofa dels antics balls de saló.

TVE va emetre per primera vegada l’enterrament de la sardina en el prestigiós programa de Narciso Ibáñez Serrador “Un, dos, tres, … responda otra vez” (el de la Ruperta, saben?). Va ser en un programa dedicat a Juli Verne, emès a la primavera de l’any 1973.

Solsona és coneguda per la seva àmplia tradició gegantera. No en va, dels tallers que els Srs. Casserras tenen en aquesta ciutat, surten multitud de gegants i d’altres formes folklòriques per a tota la península. Doncs bé, d’aquests tallers varen sortir unes rèpliques quixotesques dels gegants de la Festa Major de Solsona, i ràpidament el ja desaparegut mestre Roure, va composar un popurri de pasdobles anomenat “el Bufi” que s’ha convertit en l’himne del Carnaval, himne que van xiuxiuejant petits i grans a casa i al carrer.

A l’any 75, per a més inri, es va rebre una subvenció de 50.000 pts. del Ministerio de Información y Turismo.

A mesura que han passat els anys, s’han anat afegint actes i elements folklòrics al Carnaval. A l’any 78 apareix el Gegant Boig, patriarca de la família més coneguda de la comarca.

A l’any 78, aquesta festa fou declarada d’interès turístic, i a l’any 86 va arribar la polèmica … sobre la penjada del ruc. Segons la llegenda, a Solsona varem enviar un ruc a menjar-se les herbes que creixien al campanar de la Seu solsonina. Però, es clar, al ser l’escala tan estreta, els encarregats varen decidir de fer pujar el pollí penjat … del coll, com no. (No fa falta dir com va arribar el pobre ase al capdamunt del campanar.) Diuen que el sentit de l’ humor comença quan un sap riure’s d’ ell mateix, i es per això que per Carnaval es penja un ruc del campanar (aquest de peluix), (el ruc, és clar). Però algunes persones, gràcies a unes imatges emeses en alguns informatius, el varen prendre per a un veritable ruc, que mentre agonitzava no podia aguantar més la bufeta i la buidava tota, dutxant així a tots els presents amb els seus residus líquids, i denunciant tant macabra festa als apartats de cartes als lectors de rotatius com La Vanguardia o El Periódico, pretenien salvar a l’ase de tan esgarrifós final, originant tal polèmica que es va impulsar la festa cap a una de les seves etapes més productives, convertint la penjada en un dels actes estrella del Carnaval gràcies a aquesta propaganda. Cal dir-vos però, que el que sortia (i encara surt) de la dallò del ruc, no és més que aigua, i no és que el ruc agonitzés, si no que la veu agonitzant d’aquell ruc era ni més ni menys que la imitació que duia a terme un mestre bramador de la comarca.

En l’actualitat, celebrem el Carnaval durant nou dies i te més de 40 actes. N’hi ha per a tots els gustos i edats, des d’una bona fartanera, on el menjar per excel•lència és el porc, a un concurs infantil de disfresses amb una participació de més de tres-cents nens disfressats.

També podem senyalar que l’apartat cultural no ha quedat abandonat. S’han editat les músiques de la festa en LP, CD i casset. Anualment, s’edita un vídeo i es convoquen tres concursos de fotografia i un pel cartell anunciador.

L’any 95 es va encunyar una moneda de plata commemorativa de la 25na. arribada del Carnestoltes, i s’ha editat un àlbum de cromos, un llibre amb els primers 25 sermons que s’han llegit cada diumenge de Carnaval, una editorial solsonina ha editat un llibre que repassa tots aquests anys d’història del nostre Carnaval, (presidents de l’associació, actes i esdeveniments destacats, Matarrucs d’honor, Carnestoltes,…).

Personatges il·lustres han vingut a penjar el ruc i a llegir el pregó de festes, i s’ha participat en gran nombre de programes de televisió i ràdio.

No fa pas falta dir que podríem estar escrivint anècdotes viscudes durant tots aquests anys, però, afortunadament, això podria ser inacabable.

Esperant que tota aquesta parrafada els hi hagi servit per entendre mínimament aquesta festa.

Associació de Festes del Carnaval de Solsona.

Text, fotografies i cartells extrets de la pàgina web del Carnaval de Solsona, http://www.carnavalsolsona.com/

Programa de la Festa Major del Santíssim Misteri 2012

2012-01-27T18:04:00.006+01:00

Del 3 al 7 de febrer la ciutat de Cervera celebra la seva festa major d'hivern, dedicada al Santíssim Misteri, en la qual destaca el tradicional Cant de les Completes, el diumenge 5, a les 7 de la tarda, a la col·legiata de Santa Maria.

Programa de la Festa Major del Santíssim Misteri de Cervera - 5 i 6 de febrer de 2012

D'entre la resta de la programació d'enguany les novetats principals són el concert de jazz del divendres 3 de febrer sobre temes de les Completes, i les activitats per a infants del dilluns dia 6.

Informació extreta de la pàgina web de la Paeria de Cervera, www.cerverapaeria.cat

'Un paisatge per demà': exposició de fotografies dedicada a la Segarra

2012-01-27T12:38:00.004+01:00

Durant el proper mes de febrer la biblioteca de Guissona acollirà una exposició fotogràfica dedicada a la Segarra que, amb el títol “Un paisatge per demà", ha estat produïda pel Fòrum L'Espitllera.

La inauguració de la mostra tindrà lloc el proper divendres 3 de febrer a les 7 de la tarda a la mateixa biblioteca, i inclourà també l'acte de lliurament de premis de la Marató Fotogràfica per la Segarra.

Informació facilitada pel Fòrum L'Espitllera, info@espitllera.cat

Des dels ulls dels gegants

2012-01-27T01:46:00.002+01:00

La realitat canvia en funció de les perspectives. El gegantisme és un bon exemple. Cada any, milers de persones surten als carrers de Catalunya per aixecar el cap i gaudir d’aquests colossos. Una tradició mil·lenària que any rere any ha aportat elements innovadors i moderns, sense perdre les seves arrels.

En aquesta línia, i amb la voluntat d’aportar un nou punt de vista a aquest fenomen, la Colla de Geganters de la Roca del Vallès ha impulsat el projecte audiovisual Cercavila d’alçada, un mig metratge d’una hora de duració que mostra l’actuació dels seus colossos durant les passades festes locals. L’element diferencial rau en que totes les imatges estan enregistrades des de la mirada dels gegants.

El documental, dirigit pel productor Arià Botey, s’ha realitzat amb motiu del 15è aniversari d’en Jofre, el gegant més petit dels tres que composen la Colla. Segons ha explicat Xavier del Villar, cap de colla, es van instal·lar càmeres amb una lent angular, més pròpies d’esdeveniments esportius, per tal d’augmentar la sensació d’alçada i fer un producte espectacular i d’impacte.

Les càmeres es van instal·lar en diferents punts. La geganta Emma, de tres metres noranta-cinc centímetres, la duia a la corona. L’Odó, de poc més de quatres metres, al punt on es lliga l’armilla de la capa. Mentre que en Jofre, de dos metres vint-i-cinc centímetres, la portava a mitja alçada.

Es tracta, per tant, d’una iniciativa que, a més de donar a conèixer la festivitat popular, vol difondre i fer més visible les importants activitats geganteres que es desenvolupen per tot el territori català. Un missatge fortament emfatitzat per David Roy, president de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya: “Els gegants sempre hi som, aportem molta gent i participem en múltiples cercaviles, però també tenim projectes diferents que ajuden a difondre la nostra activitat”.

El documental, que es pot adquirir per 12€ sota encàrrec, intercala imatges de la cercavila amb fragments d’una entrevista feta al creador dels gegants de La Roca del Vallès, Toni Mujal. Així mateix, també s’inclou algunes seqüències dels assajos previs i el muntatge–resum de mitja hora realitzat amb motiu de la presentació oficial del DVD.

La Colla de Geganters de la Roca del Vallès va néixer l’any 1989, amb l’Odó i l’Emma. En Jofre es va estrenar sis anys més tard, al setembre de 1996. Des dels seus inicis, han fet ballar els seus gegants a diferents poblacions de Catalunya, Navarra, Illes Balears, València, Andorra, França, Holanda, etc. La Colla també participa en diverses festes del municipi, com les Festes Majors d’estiu i d’hivern, les festes de Sant Sadurní (novembre), entre d’altres.

Consulta els spots del documental Cercavila d’alçada (I, II, III i IV).

Per adquirir el DVD, cal fer la comanda a través del correu electrònic de la Colla.

Informació extreta de http://www.tornaveu.cat/edicio-48/calaixsastre/9061/des-dels-ulls-dels-gegants

Acte de presentació a la Segarra de l'Assemblea Nacional Catalana

2012-01-27T01:14:00.003+01:00

Demà dissabte a Sant Antolí tindrà lloc la presentació de l'Assemblea Nacional Catalana a la Segarra, acte que anirà acompanyat de la representació de l'obra "Èric i l'exèrcit del Fènix", a càrrec de la companyia cerverina 'Barra Lliure'.

Informació facilitada pel Ramon Gual, ramon@mailxxi.com

L'Aquelarre i els Estudis Catalans a Belgrad

2012-01-26T19:39:00.012+01:00

L’Institut Ramon Llull promou i coordina l’ensenyament del català a les universitats i altres centres d’estudis superiors d’arreu del món, i afavoreix el treball d’investigació entorn de la llengua i la cultura catalanes, amb un programa d’ajuts per a la creació i manteniment de càtedres i centres d’estudis.

Actualment la xarxa d’universitats d’estudis catalans a l’exterior comprèn 160 universitats de 28 països dels cinc continents, amb més de 7.000 alumnes.

La Universitat de Belgrad forma part d'aquesta xarxa i promociona els estudis de català a través de diversos cartells, on , com podeu observar, n'hi podem trobar un amb una imatge molt familiar.

Font: Institut Ramon Llull, Estudis Catalans a Belgrad

Imatges: Àxel Gonzàlez Santiago

1972-2012 · 40è aniversari del Centre Excursionista de la Segarra: una mica d'història (i II. Des dels inicis dels anys 80 a mitjans dels anys 90.)

2012-01-26T02:12:00.006+01:00

Segon episodi -i darrer- d'aquest repàs dels primers vint-i-cinc anys de vida del Centre Excursionista de la Segarra -entitat que aquest any arriba al seu 40è aniversari-. Anys de creixement i d'important activitat...

L'aturada i la represa.

A començaments dels 80, però, el volum d'activitats comença a caure. Alguns dels socis més actius marxen a estudiar fora de Cervera i d'altres van abandonant de mica en mica per diferents motius la pràctica excursionista. El Centre, però, no es dóna de baixa en cap moment amb la qual cosa els que continuen en actiu poden continuar estant emparats per la Federació a través de la seva tarja i continuar disposant del material que es va anar adquirint (tendes, cordes, piolets, grampons...).

A partir de 1984 el Centre ja només existeix als arxius de la Federació. Això no treu, però, que d'altres grups de cerverins continuïn descobrint el Pirineu ja sigui a nivell particular o a través d'entitats pròximes a l'excursionisme com l'Agrupament Escolta i Guia "Coll de les Savines".

Inauguració de la represa del Centre Excursionista de la Segarra, a la casa del Mas Duran (1990).

S'inicia a l'hivern de 1990 en una Cervera de 6.400 habitants amb una tradició excursionista esqueixada però viva i una societat civil local en plena ebullició (creació del Consell de la Joventut de Cervera, del Centre Municipal de Cultura, entitat que col·laborà de forma especial) en contrast amb la paràlisi política de l'ajuntament de sempre, un moviment de refundació del Centre amb la intenció de reprendre l'activitat. Tots els promotors provenen d'altres entitats locals, algunes ben diverses entre si, però els uneixen dues coses, l'afecció a la muntanya i l'arrelament a Cervera. S'estableixen contactes amb els antics membres del Centre i s'acorda la represa de les activitats sota el nom original de l'entitat. Es renoven els estatuts i es designa una junta formada per Miquel Puig, Enric Miquel, Ramon Castelló, Txema Costa, Ramon Aldomà i Joan Niubó.

Foto de grup de la 1a Caminada Popular de Cervera (1991).

Xerrada de l'alpinista Enric Lucas a la sala d'actes de l'Institut Antoni Torroja (1991).

Aquella mateixa primavera ja comencen les activitats (audiovisual Cho Oyu 89, pic de Ratera...). Al maig del 91 s'organitza la 1a Caminada Popular amb gran èxit de participació ciutadana. El Centre s'obre a Cervera, es promouen caminades per la comarca, es baixa a les coves del Montsec i es va al Pirineu. Fruit de tot això surt una colla activa de pirineistes que al 93 coronarà el Mont Blanc (4.807 m., ja intentat pel Centre el 77). De fet la sortida estival als Alps queda instaurada oficiosament i es repeteix fins al 96 amb l'excepció del 95, any en què el Centre tira endavant l'ambiciós projecte de l'expedició 'Cervera al Kilimanjaro' (5.895 m.), cota màxima fins ara assolida per l'entitat i en què fou molt destacable la implicació i col·laboració d'una forma o altra de molts cerverins i cerverines. En el camp de la formació s'organitzen tres cursos d'alta muntanya hivernal.

Ascensió al cim del Montblanc (1993).

Ascensió al cim del Kilimanjaro (1995).

Quant a l'escalada en roca es forja de mica en mica un grup d'escaladors de l'antiga i la nova escola que es van fent les parets del Montsec però també del Pirineu i de Montserrat amb constant progressió. A Vilanova de Meià obren fins i tot un nou itinerari equipat des de baix, la via CES.

Molt bona acollida reben per part dels socis les activitats senderistes. S'alternen les sortides per la Segarra (caminades pels límits de la comarca, ruta del Sió...) amb els senders de gran recorregut (GR 7-1, GR 3, Matagalls-Cervera...) i acaba consolidant-se un important grup de xafacamins que està recorrent tot el país a peu. En aquests anys s'ha de destacar també la creació de dos senders de petit recorregut (PR-140 i PR-141) pels voltants de Cervera.

Ascensió al cim del Breithorn (1996).

Novedoses en aquesta etapa del Centre són les activitats de descens de barrancs amb bona acollida per l'espectacularitat que comporten.

En el camp social el Centre organitza periòdicament trobades de socis, passades de diapositives sense perdre la idea de la recuperació del patrimoni local i comarcal (creus de terme, font de Fiol...).

El creixement de l'entitat (280 socis) ha comportat en els últims anys l'edició d'un calendari d'activitats amb més d'una sortida per setmana, aspecte que ha comportat l'ampliació de la junta fins a dotze membres.

Fotografies facilitades pel Centre Excursionista de la Segarra.

Text de Txema Costa i Poch, extret del dossier de la revista 'Segarra Actualitat' titulat 'Excursionisme: 25 anys enrere', publicat l'any 1997, i dedicat al 25è aniversari del Centre Excursionista de la Segarra.

La fabricació d'una gralla

2012-01-25T06:31:00.002+01:00

Remenant per la xarxa, hem trobat aquest interessant vídeo sobre el procés de construcció d'una gralla, feina que en el cas que ens ocupa va a càrrec del taller del vilanoví Pau Orriols.

Vídeo extret de http://www.youtube.com/watch?v=WPd6AVTCxzU

Cervera es vol potenciar com a marca de qualitat

2012-01-24T13:26:00.008+01:00

La Paeria iniciarà l’elaboració d’un Pla Estratègic de turisme per a la ciutat. Segons el paer en cap, Ramon Royes, “aquest és un projecte estratègic imprescindible per ordenar totes les actuacions que han de portar a promocionar la ciutat de Cervera a la resta del món”.

L’objectiu és aconseguir que Cervera es converteixi en una marca de qualitat i es promocioni per captar un turisme també de qualitat que visiti la nostra ciutat i doni vida als carrers i comerços cerverins aprofitant totes les oportunitats que poden aportar la història i el patrimoni de Cervera.

En aquest Pla Estratègic quedarà definit el paper dels diversos punts d’informació turística de la ciutat, entre ells el Centre d’Acollida Turística (CAT), per al qual segons Royes “es farà una aposta important”.

El paer en cap també ha manifestat la gran importància i protagonisme que es vol donar a la gastronomia local i, en aquest sentit, espera poder arribar a acords amb els restauradors de Cervera per fer que aquest sigui un aspecte clau per a la promoció de la ciutat.

La Paeria basarà part important del esforços a potenciar i promocionar marques com les Completes, la Passió, el Festival de Pasqua, el Festival Internacional de Música o l’Aquelarre i té la intenció d’apostar fort per la Fira de Sant Isidre per aconseguir que sigui un esdeveniment referent a les Terres de Lleida.

Un altre dels objectius és que el Carnestoltes de Cervera sigui, a mig termini, un dels més importants a la Catalunya central i, segons Royes, “això passarà probablement per convertir la llegenda del Port de mar de Cervera en una oportunitat”.

La Universitat, la muralla, el nucli antic, el Sindicat o el naixement de la Generalitat de Catalunya seran una part clau en aquest pla estratègic.

Royes ha manifestat que “el mercat és el món i hem d’aprofitar que estem en un país molt visitat per turistes de tot arreu, sent Barcelona una marca turística de molta qualitat. La proximitat de la muntanya, Montserrat o l’aeroport d’Alguaire han de ser també oportunitats que Cervera ha de saber aprofitar”.

Actualment la Paeria treballa en altres projectes importants que tindran un paper clau en aquest Pla Estratègic, que es realitzarà amb personal propi de la Paeria i, per tant, no tindrà cap cost addicional per al municipi. S’espera tenir-lo enllestit durant aquest any 2012.

Logotip de Qualitat Turística extret de http://www.dinapat.com/arquitectura.html

Text extret de la pàgina web de la Paeria de Cervera, www.cerverapaeria.cat

Racons de Cervera: LA PLAÇA SANT MIQUEL o L'ANTIGA PLAÇA DE L'OM.

2012-01-24T04:34:00.001+01:00

L'indret que centrava l'espai irregular d'on arrancaven el camí d'Agramunt i de les Oluges va constituir-se en la plaça més important del raval dit Capcorral o "pobla de Sant Antoni". La importància d'aquesta plaça, doncs, va augmentar paral·lelament al creixement progressiu d'aquest raval.

El lloc ha estat conegut indistintament per algun dels tres elements que hi han donat significació: un arbre, un pou i una esglesiola.

Probablement l'om, arbre freqüent al país, fou el primer senyal de la plaça. Al seu veïnatge, altres oms envoltarien una bassa on eren abeurats els animals.

El segon motiu és el pou, l'origen del qual ens és desconegut. Sols sabem que l'any 1399 se'n documenta l'existència, quan calgué fer-hi adobs i construir un dipòsit. L'any següent, empedrada la plaça, es construí un bocatge nou i l'any 1598 Joan Saulé hi construí uns pilars amb llinda i una pica al peu de cadascun per abeurar els animals.

El darrer motiu característic de la plaça és una església dedicada a Sant Miquel. Aquesta capella fou manada construir l'any 1362 pel jurista Pere Tallada i destruïda l'any 1822, que es traslladà a l'Hospital de Castelltort, primer, i a l'església de Sant Antoni després, on li fou dedicada una capella. Els retaules de l'església actualment, es troben en el Museu Duran i Sanpere de Cervera.

Al costat de Sant Miquel hi havia un petit hospital dit de la Misericòrdia, al qual servia de capella en el segle XVII.

El segle XVIII canvià totalment la seva fesomia amb l'edificació de la Universitat. El segle XIX es tanca definitivament el pou i s'hi situa una font monumental que va desaparèixer en la remodelació de l'espai que es va fer els anys seixanta.

Fotografia: plaça Sant Miquel, autor Sala Florensa, 22 de gener de 2012

Text de Pere Verdés i Pijoan, extret del llibre "Guia històrica de Cervera. Dels orígens als nostres dies", dirigit per Teresa Salat i Blanca Cuñé, editat el 1993 pel Centre Municipal de Cultura de Cervera.

Dinar de la Colla Infantil i de les Joventuts Carranqueres

2012-01-23T21:16:00.009+01:00

Aquest diumenge, i amb futbol sala, paella, assemblea i bingo com a activitats principals, va tenir lloc a l'edifici de la Universitat el tradicional dinar anual de la Colla Infantil i de les Joventuts Carranqueres, punt d'inici de la temporada 2012.

Fotografies facilitades per la Rosa Pinós, rosa_pinos@yahoo.com

Voluntariat o Militància

2012-01-23T18:59:00.002+01:00

No fa gaires anys que s'utilitza la paraula 'voluntariat'. Segurament, les olimpíades la van popularitzar. Però és un terme una mica estrany. Prové de la tradició saxona i compara l'acció voluntària a la població civil que lluitava amb els exercits regulars i que acostumaven a patir la pitjor part de les batalles.

El paral·lelisme militar amb el de les entitats on hi ha el professional que sap què porta entre mans mentre el voluntari fa les feines brutes, venent la seva acció com la que genera proximitat, segueix impregnant certs models de voluntariat. Però no té res a veure amb la tradició del nostre país.

El que ara anomenem 'voluntariat' té una llarga tradició que podia rebre molts noms diferents però sempre estava lligat a gent que s'implicava, a través de les associacions i sense gratificació econòmica, per la millora de la societat i del país. Des de l'educació en el lleure, suport a la gent més marginal, a la immigració, grups culturals, col·lectius que lluitaven per la llengua o els que es mobilitzaven pel respecte als espais naturals, la història del país és plena d'iniciatives militants. Tot i que la Dictadura ens en va portar molts exemples, ja abans i des de finals del segle XIX, van ser moltes les persones que es van mobilitzar, es van associar i van impulsar iniciatives voluntàries.

Per això, amb l'aparició de moltes ONGs que donen una imatge idíl·lica a l'ajut a persones des dels països rics mentre els Mercats ja s'anaven carregant l'Estat del Benestar o enfonsaven les economies de l'Hemisferi Sud, sembla que tota l'acció voluntària comenci llavors. Però no, a Catalunya l'acció militant havia estat un gran eix de redreçament del país. Molta gent lluitava, com escrivia Espriu, per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d'accés al ple domini de la terra. I la lluita es feia des dels milers d'associacions que no solament volien millorar la vida de les persones o el respecte a l'entorn natural. Volien, sobretot, redreçar el país.

Totes aquestes accions es feien des de la militància, des del treball gratuït, des de la implicació i el compromís social i polític. I es feien col·lectivament, des del teixit associatiu.

No té sentit parlar de Voluntariat fet sigui on sigui. Sempre ha de tenir una finalitat, un projecte de futur. I si bé en altres llocs l'acció voluntària ha tingut com eix vertebrador la millora de la societat, a Catalunya aquesta millora ha anat lligada al necessari redreçament del país que ha estat i està constantment vulnerat. Un redreçament que ha tingut i té en l'associacionisme una de les expressions més sòlides i amb més futur. No és hora de tornar tots plegats, doncs, a ser veritables militants amb una gran esperança, quan tot incita a desistir?

Imatge extreta de http://eduardogil.es/por-sus-actos-los-conocereis/

Text d'Enric Canet, del Casal dels Infants acció social als barris, extret de http://www.tornaveu.cat/edicio-48/article/9057/voluntariat-o-militancia

Malgrat l’austeritat, la 'Ciutat Gegantera 2012' de Masquefa continua endavant

2012-01-23T01:48:00.001+01:00

El dissabte dia 14 de gener va tenir lloc a Masquefa la primera reunió de seguiment de Ciutat Gegantera de Catalunya 2012.

En aquesta reunió, hi van assistir bona part dels representants de l’Ajuntament de Masquefa, així com l’actual i la propera Ciutat Gegantera -La Seu d’Urgell i Masquefa-, a més dels vocals de comarca de l’Anoia i Lleidatanes/Andorra, i 3 membres de la Comissió Executiva de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya.

A la propera reunió, si s’aprova en Assemblea, ja hi serà present la Ciutat Gegantera 2013.

Cal destacar, que per motius de pressupost, la Ciutat Gegantera durarà 2 dies en comptes de 3, com era habitual en aquests últims anys.

Una decisió que ha pres a última hora l’Ajuntament de Masquefa, que es comprèn perfectament tenint en compte l’època que travessem. En aquests dos dies, s’hi han pogut incloure tots els actes previstos.

Ja podeu consultar la pàgina web de la Ciutat Gegantera 2012, a través d’aquest enllaç: http://www.ciutatgegantera2012.cat

Imatge dels Gegants de Masquefa extreta de http://www.fotolog.com/xavier_gegants/33300885

Text: David Roy, president de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya.

Promoció de Festa Major

2012-01-22T08:19:00.004+01:00

La casa d’Abaix és una casa de pagès situada dins de la ciutat de Cervera, al carrer Barcelona. És una casa petita, com correspon a les cases de la pagesia de la ciutat, amb l’amplada d’una crugia (llarg de la biga de fusta).

Consta d'una planta baixa -on estava la quadra-, un primer pis -on hi ha un apartament-, un segon pis -amb un apartament similar al primer-, i un tercer pis -habilitat com a estudi-.

Per a més informació: http://www.lacasadabaix.com/

La Generalitat aprova els estatuts de l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, la finestreta única de subvencions de l'àmbit de la cultura

2012-01-22T03:31:00.001+01:00

El Govern ha aprovat els estatuts de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), la nova finestreta única de subvencions de l’àmbit cultural que el Departament de Cultura posarà en marxa en les properes setmanes. Aquesta oficina té com a objectiu agilitzar, modernitzar, simplificar i millorar els tràmits que fan els ciutadans relacionats amb les subvencions del l’àmbit de la cultura per tal de donar-los una millor resposta per part de l'Administració. L’OSIC concentra les iniciatives de suport i foment del Departament de Cultura i dels ens que s’hi vinculen. Neix amb la finalitat de millorar l’eficàcia de les subvencions, optimitzar els recursos que s’hi destinen i facilitar la seva gestió administrativa.

La funció de l’Oficina (finestreta única) és la difusió, tramitació i resolució de tots els procediments de concessió d’ajuts en matèria cultural. Amb la seva posada en marxa, el Departament de Cultura vol facilitar la informació, la tramitació i la comunicació dels ajuts i subvencions a la persona sol·licitant, oferir un únic espai per a l’accés a la informació i tràmits de subvencions, reorganitzar i simplificar les convocatòries d’ajuts i subvencions, i racionalitzar la seva tramitació interna. La creació de l’OSIC s’emmarca en la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres.

L’Oficina s’emmarca dins les línies d’actuació del Departament de Cultura següents:

Millora de l’encaix entre les polítiques culturals i la definició de les línies de subvenció .
Reordenació de les polítiques de foment cultural.
Adaptació a les necessitats dels operadors.
Racionalització d’estructures administratives.
Simplificació administrativa i documental.
Optimització dels recursos humans, econòmics i tecnològics disponibles.
Eficiència en la prestació del servei d’ajuts i subvencions.

Estalvi.

La posada en funcionament de l'OSIC comportarà un estalvi de 2,1 milions d’euros. També permetrà una reducció del cost per expedient, que en el primer any passarà de 365 euros a no més de 180 euros. L’any 2010 el Departament de Cultura va rebre 8.617 sol·licituds de subvencions.

Comissions de valoració públiques.

Una de les principals novetats que aporta l’OSIC és la publicitat que es donarà des del primer moment al nom dels membres de les comissions de valoració que faran els informes sobre les sol·licituds que es rebin. Els noms dels membres de les comissions seran públics i es donaran a conèixer amb les bases dels ajuts.

L’OSIC compta amb comissions de valoració per a les diferents línies d’ajuts que convoca. Aquestes comissions tenen com a funció informar sobre les sol·licituds d’ajuts de procediments de concurrència competitiva. Estaran integrades per les persones següents:

Un tècnic especialista del Departament de Cultura.
Dues persones externes al sector públic de la Generalitat. En el cas d’ajuts a la promoció, difusió i projecció de la creació artística, una persona serà proposada pel plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), i en el cas de promoció de les lletres catalanes, una serà proposada per la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
En els casos d’ajuts a la promoció, difusió i projecció de la creació artística i de promoció de les lletres catalanes, s’hi afegirà una persona externa al sector públic de la Generalitat a proposta del Plenari del CoNCA i de la Junta de Govern de la ILC.
Un tècnic de l’OSIC amb veu i sense vot.

Tramitació electrònica: modernitat, claredat i agilitat.

L’OSIC aposta per la modernitat, la claredat i l’agilitat en la relació dels ciutadans i l’Administració en la gestió de les subvencions de l’àmbit de la cultura. L’Oficina incorpora la tramitació electrònica. Se seguiran els estàndards actuals de la Generalitat en temes de tramitació electrònica (això significa utilitzar l’Oficina Virtual de Tràmits (OVT), i s’incorpora la possibilitat d’adjuntar documentació en format electrònic. Pel que fa la claredat vers els ciutadans, es promou l’homogeneïtzació de les bases, es creen unes bases úniques de subvenció i unes bases específiques, i es publiquen els noms dels membres de les Comissions de Valoració en les bases de subvenció.

D’altra banda, la naturalesa jurídica de la nova entitat de tramitació de subvencions (entitat de dret públic sotmesa al dret privat), ha de possibilitar l’agilitació de la gestió de les subvencions, atès que d’acord amb l’Estatut de l’Empresa Pública Catalana 2/2002 la nova entitat no requerirà d’intervenció prèvia i estarà dotada de tresoreria pròpia.

Imatge extreta de http://www.pasgirona.com/gestions.html

Informació extreta de la sala de premsa del Govern de la Generalitat, http://premsa.gencat.cat/

Propera col·locació a Santa Maria dels velluts pels actes del Santíssim Misteri

2012-01-21T15:15:00.008+01:00

El proper dissabte 28 de gener, a partir de les 4 de la tarda, tindrà lloc a l'església de Santa Maria la tradicional col·locació dels velluts que engalanen aquest espai durant la celebració dels actes de la festa major del Santíssim Misteri (5 i 6 de febrer).

Degut a lo feixuga que resulta aquesta tasca, s'agraeix a tots aquells voluntaris i voluntàries que vulguin participar-hi la seva col·laboració.

Imatge: Col·locació dels velluts, Festa Major del Santíssim Misteri 2011, autor foto: Ramon Prats.

Josep M. Roset: 'Si es valoressin les hores que la gent dedica altruistament a la cultura popular, les subvencions es considerarien petites i ínfimes'

2012-01-21T02:46:00.002+01:00

En un context de retallades, la cultura, i més concretament la cultura popular no està exempta dels ajustos pressupostaris que està duent a terme l'administració catalana. El sardanisme, ja tradicionalment dèbil en aquest aspecte, està patint i pot patir en un futur immediat, una nova reducció de recursos. Les diferents administracions que col·laboren amb les federacions sardanistes ja han anunciat més contenció pressupostària que entitats i federacions han de començar a gestionar.

Tanmateix, pel president de la Federació Sardanista de Lleida, la sardana i totes les entitats que s'hi dediquen no viuen de les subvencions sinó que són tan sols una ajuda ja que ''s'espavilen'' per trobar recursos i poder donar continuïtat a les seves activitats. En una entrevista a 'Sardanejant', Josep M. Roset s'ha mostrat convençut que el món sardanista tirarà endavant tot i que preferiria que es demostrés la ''voluntat política'' per aconseguir que la sardana tingui més presència en el món cultural en general. Per Roset, la sardana sobreviu gràcies a la voluntat de la gent implicada, i creu que ''si es valoressin les hores que la gent hi dedica altruistament, les subvencions es considerarien petites i ínfimes''.

Dificultats per trobar un altre model de finançament.

A l'hora de dissenyar finançament sense tenir en compte les ajudes públiques, Roset assegura que la situació és ''un peix que es mossega la cua''. Tot i que una de les opcions més útiils seria el patrocini, i així ho consideren els responsables de Cultura, és una solució complicada perquè la cultura popular, i la sardana en particular no té ressò mediàtic. Sense aquest element, és complicat que les empreses vulguin dedicar-hi recursos econòmics ja que no hi veuran la recompensa.

La cohesió social que representa la sardana.

Roset també ha reconegut que si hi ha retallades, n'hi ha d'haver en tots els àmbits però considera que en la cultura popular és un ''error'' ja que és un ''element bàsic'' per potenciar la cohesió social, necessària per les característiques demogràfiques de la Catalunya actual. De fet, des de les federacions sardanistes s'ha intentat els darrers anys que s'inclogués la sardana en el currículum dels escolars. Aquesta és una idea que des d'Ensenyament es veu amb bons ulls però que tanmateix encara no s’hi dediquen els esforços necessaris per fer-ho possible. Roset ho considera una mostra de la manca de voluntat política.

El Departament de Cultura demana contenció pressupostària.

A través d'una carta, el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), del Departament de Cultura, ha demanat a les diferents entitats culturals que ajustin al màxim els seus pressupostos aquest 2012 per tal d'adaptar-se a a situació de crisi global que viu el país. En la missiva, el director del CPCPTC considera ''més necessari que mai'' tenir en compte els nous marc de subvencions públiques que s'ha donat a partir d'aquest nou any. Tot i que no es descarten noves ajudes que es tramitaran mitjançant l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), aquest principi d'any encara no estan determinats la quantitat i el pressupost d'aquestes subvencions i per aquest motiu, l'administració demana contenció i sobretot, que s'elaborin els pressupostos tenint en compte aquesta conjuntura. I és que el Departament de Cultura ha explicat que els darrers 14 anys, les ajudes sorgien de convenis amb la Federació Catalana de Caixes d'Estalvis, que han reduït un 11% el fons dedicat a l'obra social.

Text i retall de premsa extrets de la pàgina web de la Federació Sardanista de Lleida, a http://www.sardalleida.org/

Les Completes del Santíssim Misteri de Cervera 2012 ja tenen cartell

2012-01-20T07:07:00.004+01:00

Tothom que vulgui cantar les Completes el diumenge 5 de febrer, pot assistir als assajos que es faran a l'Auditori Municipal els diumenges 22 i 29 de gener -de 6 a 7 de la tarda-, i el diumenge 5 de febrer a l'església de Santa Maria -de les 10 del matí a les 2 de la tarda-.

Informació facilitada pel Sebastià Sellart, sebastiasellart@gmail.com

Els cerverins 'Fadunito', entre els deu grups catalans d’arrel convidats al "Showcase Scotland" i a la "Kulturbörse"

2012-01-20T02:02:00.002+01:00

La Fundació Fira Mediterrània de Manresa arrenca el 2012 amb dos programes d’internacionalització d’artistes catalans d’arrel que viatjaran a final d’aquest mes al "Showcase Scotland" de Glasgow (Escòcia) i l’"Internationale Kulturbörse" de Freiburg (Alemanya).

A ambdues fires, que tenen Catalunya com a país convidat, hi participaran un total de deu artistes catalans. Aquestes actuacions són una plataforma per a la indústria cultural i artística catalana i afavoreixen la presència dels artistes del nostre país en el mercat internacional.

El Showcase Scotland, una de les fires professionals del sector del folk i la world music més important del Regne Unit, inclòs dins el Festival Celtic Connections, se celebrarà del 25 al 29 de gener i enguany Catalunya serà el seu país convidat. Hi actuaran Jordi Molina i Pere Pau Jimènez, Sol i Serena, Las Migas, Lídia Pujol, La Carrau i Domini Màgic.

L’Internationale Kulturboörse de Freiburg (Alemanya), que se celebrarà del 23 al 26 de gener, és una de les fires musicals i d’arts escèniques més importants d’Europa. Enguany, aquest mercat també farà una atenció especial a Catalunya, amb la programació de 12 grups catalans de diferents àmbits musicals i la participació de 30 entitats de la indústria cultural catalana a la fira comercial.

La Fira Mediterrània ha consensuat amb l’organització alemanya la participació de dos dels grups que van actuar a la darrera edició de la Fira manresana per anar a l’edició 2012 de Freiburg: Jordi Molina i Pere Pau Jiménez, i Las Migas. La resta de grups catalans que actuaran a Alemanya, també han passat per la Fira Mediterrània en edicions anteriors els Fadunito, els Karam (amb el seu espectacle Residual Gurús), la Banda del Surdo i Ne Me Títere Pas.

Imatge extreta de http://fadunito.blogspot.com/feeds/posts/default

Informació extreta de la pàgina web del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

Els Tres Tombs d'Igualada

2012-01-19T16:32:00.002+01:00

Els Tres Tombs són una de les tradicions de cultura popular més arrelades al nostre país. Una festa que té en el patró dels animals, Sant Antoni Abat, l'element central. Conversa amb Magí Molas i Teresa Costa, membres de l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada, que aquest 2012 compleix 190 anys.

Vídeo i text extrets de http://www.tv3.cat/videos/3898563/Els-Tres-Tombs

1972-2012 · 40è aniversari de l'Agrupament Escolta i Guia 'Coll de les Savines' de Cervera (II. La primera meitat dels 80.)

2012-01-19T15:24:00.008+01:00

En el marc de la celebració del seu 40è aniversari, avancem per la petita història dels primers anys de l'Agrupament Escolta i Guia Coll de les Savines... Vam repassar els anys 70... Avui és el torn de la primera meitat de la dècada dels 80!

Camps d'estiu de Llops i Daines a Valldarques (1982).

La primera meitat dels 80.

Vaig entrar a l'Agrupament el curs 81-82 i, només posar-hi els peus, gairebé la primera cosa que vaig sentir era que calia celebrar el Xè aniversari.

Jo formava part d'un grup de gent que provenien de "fora" de l'escoltisme; el primer que calia era formar-nos una petita idea del significat d'aquella paraula. No ens en van donar gaires d'explicacions els que portaven ja cert temps dins l'escoltisme cerverí; semblava que tenien molt clar per on anar i estaven, jo diria, una mica eufòrics. Els va ser fàcil contagiar-nos la seva eufòria i engrescar-nos en el mateix objectiu: tots a treballar per a la celebració d'aquell desè aniversari!

I mentre anàvem embastant els actes d'aquella celebració, tot treballant amb els nois i noies a les diferents branques, essent espectadors més o menys actius en les assemblees i reunions de caps -algunes en el suggerent marc de la casa de Valldarques-, aguantant discussions inacabables, exposicions d'idees més o menys factibles i alguna que altra enrabiada, vàrem anar descobrint que fer escoltisme és: treballar al costat dels altres, ajudar a créixer els nois i noies com a persones a la vegada que et formes i progresses tu mateix, i tot això fer-ho dins l'àmbit del nostre entorn més immediat, la nostra ciutat i el nostre país.

Actuació dels Grallers de Cervera als actes de celebració del 10è aniversari de l'Agrupament (curs 1981-82).

Per festejar els deu anys de vida de l'Agrupament es va fer una exposició fotogràfica retrospectiva, una festa-cercavila al carrer, es va editar el fulletó "10 anys d'escoltisme a Cervera", es va celebrar una missa de camp a la Pèrgola amb l'assistència del senyor bisbe i es va portar el grup "Els Esquirols" al Gran Teatre.

Simultàniament a aquestes celebracions la vida amb els nois i noies als caus continuava i com a cloenda del curs venien els camps d'estiu: uns dies de convivència en plena natura.

Camps d'estiu de Truc a Organyà (1983).

Els anys següents són bastant actius, tan dins com fora de l'agrupament. El nombre de nens augmenta, les golfes del Casal Parroquial deixen d'ésser els espais de reunió de les branques i ens traslladem als baixos del mateix Casal.

Com a activitats internes més importants esmentaria les celebracions de festes tradicionals com la castanyada, el Nadal -amb concursos de postals i festivals de Sant Esteve-, les sortides anuals a la neu -amb un canvi d'allotjament que ens porta del Miracle a la Carral-, el Carnestoltes, la Diada de Sant Jordi -amb el muntatge d'un campament escolta a la plaça de la Pèrgola-, etc.

A nivell extern són vàries les tasques en les que els caps i els nois i noies grans d'aquells anys vàrem participar: servei d'ordre en la visita del president Pujol per a inaugurar el monument a la Generalitat, servei d'ordre en la visita del Papa a Montserrat, servei de neteja després dels aiguats de l'any 82 a València i a Lleida...

En l'àmbit cerverí no faltàvem a l'organització dels actes infantils de les Isagoges, les plantades d'arbres per celebrar la Festa de l'Arbre i, ja posteriorment, la presentació dels espectacles infantils organitzats per "Rialles" i les jornades "Natura i Poble". No hem d'oblidar tampoc les hores de treball atenent els bars de l'envelat de la Festa Major i de l'Aquelarre, ja que durant aquells anys significaven una font d'obtenció d'ingressos necessaris per a finançar les activitats de l'agrupament.

Sortida a la neu - La Mare de la Font, a Solsona (1985).

Aquest podria ésser un resum del treball dut a terme pels equips de caps dels quals vaig formar part. Altres generacions, altres grups de caps -anteriors i posteriors a nosaltres- hauran realitzat activitats diferents, però tots hem coincidit en una mateixa manera de fer-les, ja que en l'escoltisme el més important no és el que es fa sinó el com i el perquè es fa.

Avui tots ens sentim orgullosos d'haver arribat a aquesta nova fita històrica: les noces d'argent de l'Agrupament Escolta i Guia de Cervera. Que sigui per molts anys!

Text de Montse Vall i Segura, excap d'agrupament de l'AEG Coll de les Savines de Cervera, extret del dossier "Escoltes. Fent camí per la vida..." publicat l'any 1997 a la revista 'Segarra Actualitat' en motiu del 25è aniversari de l'Agrupament Escolta i Guia Coll de les Savines de Cervera.

Fotografies: arxiu AEG Coll de les Savines de Cervera.

Festa de Sant Sebastià 2012 a Malgrat

2012-01-19T15:19:00.005+01:00

El veí poble segarrenc de Malgrat, a la ribera dreta del riu Sió, celebra aquest diumenge la tradicional festa de Sant Sebastià.

Informació facilitada per la Margarida Riu, mriu79@gmail.com

Els nombres: el 16

2012-01-19T01:50:00.001+01:00

Un número sense cap significació especial, si no és la dificultat de la seva pronunciació en català.

REFRANYER: "Xerra més que setze" (és molt parlador); "Fer setze", mocar-se sense mocador, deixant caure els mocs a terra.

CANÇONER: "A setze, a setze, a setze el vi, que el pobre Carnestoltes s'acaba de morir".

Text extret del llibre de Joan Soler i Amigó 'Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana', editat l'any 1998 per l'editorial Barcanova.

Imatge extreta de http://www.jigzone.com/puzzles/53055D563A01

Més de 8.200 castells aixecats el 2011, rècord absolut

2012-01-18T19:01:00.004+01:00

Les colles castelleres van aixecar més de 8.200 construccions al llarg de l'any 2011, una quantitat que suposa un rècord absolut, segons les dades recollides a la Base de Dades Coordinadora - Jove de Tarragona (BDCJ). Val a dir, a més, que només un 3,5% d'aquests castells van caure, un percentatge pràcticament igual al de l'any anterior, tot i el creixement en el nombre de construccions intentades.

La BDCJ inclou a data d'avui un total de 8.217 castells aixecats al llarg de 2011 (és possible que a posteriori encara se n'incorpori alguns més). Les dades es refereixen a castells de sis o més pisos i pilars de quatre o més, aixecats en actuacions o actes públics (no els assajos). L'any 2010, en canvi, "només" es van recollir un total de 6.726 castells, de manera que l'increment és més que notable i reflecteix el creixement de l'activitat castellera experimentat els darrers temps, amb la incoporació de noves colles, el retorn a l'activitat d'algunes que portaven temps aturat i, en general, un major nombre d'actuacions.

Val a dir que, almenys en l'era moderna, mai no s'havien superat els 8.000 castells aixecats. De fet, segons les dades de la BDCJ només el 2002 es va superar la línia dels 7.000 castells (7.011, en concret), tot i que els dos anys anteriors van quedar-s'hi a prop. Després, en canvi, el número de construccions provades va caure i els anys 2006 i 2008 fins i tot no va arribar a les 6.000.

Imatge extreta de http://www.cccc.cat/galeria-multimedia

Informació extreta de la pàgina web de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, a http://www.cccc.cat/continguts/noticies/castells-aixecats-2011_3769_46

Presentació a Cervera del llibre 'Memòria llibertària. 100 anys del moviment llibertari a Ponent'

2012-01-18T12:21:00.003+01:00

Aquest dissabte 21 de gener a les 8 del vespre tindrà lloc a la sala d’exposicions del Museu Comarcal de Cervera la presentació del llibre "Memòria Llibertària - 100 anys de moviment llibertari a Ponent".

L'acte comptarà amb la participació dels seus autors, Jordi Soldevila, historiador, i Javi López, membre de CGT-Lleida, els quals fan un repàs de l'activitat del moviment llibertari a les nostres terres en els darrers cent anys.

La presentació del llibre ha estat organitzada de forma conjunta pel Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana de Cervera, el col·lectiu Rebelart, el Museu Comarcal de Cervera, la CGT i l'Assemblea de Joves de Cervera.

Informació facilitada pel Museu Comarcal de Cervera, museu@museudecervera.cat

Convocada la 28a edició del Premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular

2012-01-17T19:55:00.009+01:00

S’ha convocat la 28a edició del Premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular. La convocatòria contempla dos premis: el principal, i el juvenil i infantil. Al premi principal s’hi poden presentar obres inèdites d’alta divulgació sobre qualsevol tema de cultura popular de les terres de parla catalana, i compta amb una dotació de 3.000'- €, que correspon als drets de la primera edició de l’obra publicada. El termini per a la presentació dels originals finalitza el 10 de març.

El certàmen està recolzat per l'Institut Lo Pla d'Urgell, la Biblioteca Municipal Isidor Cònsul, i l'Ajuntament de Bellpuig.

A continuació teniu les bases de la convocatòria, disponibles també en pdf per a la seva consulta.

Informació extreta de http://blocs.iec.cat/gee/2012/01/16/convocada-la-28a-edicio-del-premi-valeri-serra-i-boldu-de-cultura-popular/

Adéu companys!

2012-01-17T12:49:00.006+01:00

Des de dissabte passat, dues àrees de la Colla han canviat de representats: Bestiari i Joventuts. Tant el Xavi com el Txemaria i el Ton, són tres històrics dins de la Junta de Diables. El primer ja va començar sent cap de Colla Infantil i els segons, any rere any, han anat ocupant l'Àrea de Bestiari, convertint-se en els millors amics del Carranco Bilandó.

Dissabte els vam acomiador en el ja tradicional dinar de Junta Ampliada. Com que ara han deixat de tenir una responsabilitat, vam pensar en regalar-los aquestes orquídies. Les hauran de regar, cuidar i protegir tant o més que com ho han fet en les seves respectives àrees.

Des de la Junta us donem les gràcies per tota la feina feta durant tots aquests anys!

Autora de la foto: Gemma Sala

Florejacs convoca tres nous certàmens en motiu de la Fira de la Flor

2012-01-17T12:12:00.001+01:00

La colla de Florejacs, entitat organitzadora de la Fira de la Flor de Florejacs, que celebrarà la seva setena edició els propers dies 7 i 8 d’abril de 2012, ha convocat tres nous certàmens de temàtica floral.

El primer d’ells, d’àmbit municipal, premiarà l’embelliment de les portes de cases dels pobles de Torrefeta i Florejacs, decorades amb flors durant la setmana anterior a la Fira. El segon, d’àmbit comarcal, recupera per segona vegada la tradició pròpia de la Setmana santa i guardonarà el millor test decorat amb llavors germinades seguint la tradicional tècnica dels majos. En darrer lloc, el certamen fotogràfic celebrarà la seva quarta edició, enguany centrada en les imatges de rosetons i que es podran remetre per correu electrònic a l’adreça info@florejacs.cat.

Aquests certàmens s’afegeixen al certamen literari Manel Canals, que en la seva cinquena edició premiarà el millor relat de temàtica rural.

Aquí teniu les bases i més informació de tots els certàmens:

Majos (àmbit comarcal): http://www.florejacs.cat/page11.php
Portes decorades (municipal): http://www.florejacs.cat/page10.php
Fotogràfic (català): http://www.florejacs.cat/page17.php
Literari (internacional): http://www.florejacs.cat/Certamenliterari.php

Més informació a www.florejacs.cat.

Informació facilitada per Jaume Moya, jaumemoya@equipjuridic.com

28 de gener, a Reus · Mostra-taller de cant improvisat dels Països Catalans

2012-01-16T22:19:00.008+01:00

La música i el cant popular han estat, des de la seva creació, un dels eixos de treball de Carrutxa, tant pel que fa a la recerca sobre el passat, com a la difusió o el debat sobre el present i el futur.

Durant vint anys –entre 1981 i 2001–, l’entitat va organitzar la Trobada de Música Tradicional, entesa tant com un espai de descoberta d’instruments i formacions, o de presentació d’estudis, com de reflexió sobre les pràctiques musicals d’arrel tradicional. Des de 1999, Carrutxa impulsa, amb Solc i Tramús, l’edició de 'Caramella', revista de música i cultura popular.

En aquests últims anys, l’entitat ha organitzat activitats i jornades que volen mantenir aquesta línia de treball on passat i present, teoria i pràctica, conflueixen a l’entorn de la música i el cant popular. El passat carnaval, membres de l’associació van participar en el Cantaval, una reeixida experiència de cant al carrer que ens ha motivat també a endinsar-nos en la pràctica de la cançó.

A l’inici d’aquest 2012, conjuntament amb 'Caramella', us proposem una activitat sobre cant improvisat als Països Catalans, amb una mostra-taller que es desenvoluparà durant tot el dissabte 28 de gener i que anirà precedida d’actes de difusió, com la presentació del primer llibre de Caramella o una taula rodona sobre el cant improvisat en l’àmbit educatiu.

La cançó improvisada és una modalitat de cant desapareguda en molts llocs del nostre país que, a partir de l’impuls de persones que l’han anada recuperant, compta amb una força emergent important. Les corrandes osonenques, les nyacres empordaneses, el cant d’estil valencià, la glosa mallorquina o menorquina, el garrotín lleidatà, les jotes de l’Ebre…, són diferents melodies que serveixen per a cantar, de manera improvisada, amb una lletra en vers que ha de mantenir la mètrica i la rima que la tonada exigeix. El cant esdevé així una forma d’expressió que transmet sentiments i crítiques, que diverteix i provoca.

En aquesta edició dediquem la jornada a les jotes, les corrandes, nyacres i garrotins. Hi haurà mostres de glosa mallorquina i de cant d’estil valencià. I també un taller d’instruments per a acompanyar el cant improvisat. Som conscients que el repertori no s’esgota amb aquestes propostes i que altres gèneres –que hem treballat també des de l’associació– com les cançons de pandero, les cançons de dansa o els romanços, poden ser objecte d’altres activitats en el futur.

Aquestes jornades no haurien estat possibles sense la complicitat de moltes persones i entitats: els ponents de les conferències i taules rodones, els responsables dels tallers o els que tenen cura dels aspectes tècnics i organitzatius. Sense aquesta suma de voluntats, en un moment prou difícil per a la realització de programes culturals, hauria estat inviable poder convocar aquestes jornades. Vagi d'antuvi, doncs, el nostre agraïment per les col·laboracions rebudes.

Com tantes altres vegades, la mostra-taller de cant improvisat vol reflectir aquest objectiu de descoberta, coneixement compartit i de transmissió d’experiències que comporten les trobades.

Carrutxa, desembre de 2011

Per a més informació, consulta http://cantimprovisat.blogspot.com/

Informació facilitada pel Ramon Gual, mongol@mailxxi.com

El CPCPTC canvia de seu

2012-01-16T12:21:00.001+01:00

La seu del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), actualment al passatge de la Banca 1-3, es trasllada a partir del proper dimarts 17 de gener a la plaça Salvador Seguí s/n (nou edifici de la Filmoteca de Catalunya). Les línies telefòniques no canvien i els números continuaran essent els mateixos.

Informació extreta de la pàgina web del CPCPTC, http://cultura.gencat.cat/CPCPTC/

Imatge extreta de http://www.arkinet.com/articles/filmoteca-de-cataluna-mateoarquitectura

Memòria dels actes de celebració dels 600 anys del fet diabler a Cervera (1411-2011)

2012-01-16T05:40:00.002+01:00

La comissió organitzadora dels actes de celebració dels 600 anys del fet diabler a Cervera ha elaborat una magnífica memòria de les activitats que van tenir lloc amb aquesta finalitat durant bona part de l'any 2011.

Memòria dels actes de celebració dels 600 anys del fet diabler a Cervera - Diables de Cervera Carranquers

El resum d'un any inoblidable dels Diables de Cervera · Carranquers!

Nova pàgina web dels Geganters de Cervera

2012-01-16T00:23:00.007+01:00

Els Geganters de Cervera han estrenat nova pàgina web: http://geganters.ecervera.cat/

L'espai inclou els següents apartats:

Presentació.
Elements (Gegants Vells, Gegants Nous, Gegantons, els Fantasmes, Capgrossos, i Cavallets).
Agenda.
Documents.
Imatges i vídeo.
Enllaços.

Entre els documents hi trobem el calendari d'activitats de la colla per aquest any 2012:

Entreu i remeneu!

Informació extreta de la pàgina web dels Geganters de Cervera, http://geganters.ecervera.cat

Assemblea Carranquera

2012-01-16T00:08:00.005+01:00

Aquest dissabte 14 de gener va tenir lloc l'assemblea anual de la colla. Aquí us deixem unes imatges de com va anar.

Manuel de Pedrolo al programa 'Vostè Pregunta'

2012-01-15T09:02:00.001+01:00

Manuel de Pedrolo al programa Vostè Pregunta from Fundació Pedrolo on Vimeo.

L'escriptor segarrenc Manuel de Pedrolo és entrevistat pel periodista Joaquim M. Puyal l'any 1983 al programa 'Vostè pregunta' del circuit català de TVE.

'Vostè pregunta' era un programa cultural-divulgatiu on s'entrevistava a un personatge sempre vinculat amb Catalunya. La peculiaritat del programa era que deixaven entrar en directe preguntes dels teleespectadors a través del telèfon.

Informació vers el programa 'Vostè pregunta' extreta de http://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/voste-pregunta/545614/

Vídeo penjat per la Fundació Pedrolo a http://vimeo.com/8918468

'Kilian Jornet, rei de la muntanya'

2012-01-14T04:56:00.001+01:00

El programa de Televisió de Catalunya "Temps d'aventura" torna al nostre bloc amb l'especial 'Kilian Jornet, rei de la muntanya', dedicat al campió del món de maratons de muntanya Kilian Jornet.

Amb una durada de 90 minuts, els aficionats als esports de muntanya podran conèixer millor la història d'aquest corredor català, que ha participat en curses en tots els continents. L'especial és una àmplia entrevista entre l'atleta i el director del programa, Toni Real, que fou emesa el passat dia de Sant Esteve.

Text i vídeo extrets de http://www.esport3.cat/video/3876651/poliesportiu/Entrevista-a-Kilian-Jornet

Sant Antoni Abat

2012-01-13T18:17:00.009+01:00

Sant Antoni Abat és un dels sants amb més devoció del país i arriba un cop entrat el nou any, el 17 de gener, quan encara no s'ha tret el pessebre (que tocaria retirar el 2 de febrer, per la Candelera). Aquest sant va tenir una gran prèdica en la Catalunya agrícola i ramadera. Moltes poblacions posaven les bèsties de càrrega sota la seva protecció. En un temps en què els cavalls eren imprescindibles, tant per les feines del camp com per transportar mercaderies, tenir un sant que els cuidés resultava fonamental. Precisament, aquesta "dedicació" tan concreta de sant Antoni Abat als animals va fer que a principis dels anys setanta del segle XX la festa experimentés una davallada, per la implantació gairebé total de la maquinària agrícola. Si bé en diferents indrets la festa va reduir-se en no poder comptar amb els cavalls, també és veritat que cap a finals de la mateixa dècada se'n va donar una nova orientació: la diada de Sant Antoni es va convertir en una mostra del caràcter agrícola de la població, al mateix temps que entraven de ple a la festa carruatges de passeig i genets a cavall.

Aquesta nova formulació ha estat del tot exitosa, fet que es reflecteix especialment en les diferents festes dels Tres Tombs. Entre el 17 de gener i finals de febrer, podem assistir quasi cada cap de setmana a una festa dels Tres Tombs en alguna localitat de Catalunya. L'Associació dels Tres Tombs de Catalunya, entitat que agrupa les diferents festivitats, ha estat la responsable d'aquest recorregut festiu. L'origen dels Tres Tombs té un clar paral·lelisme amb les tres voltes que es feien a l'església en rituals remots. Avui, però, el banderer i els seus cordonistes, tots vestits d'etiqueta i muntats a cavall, presideixen una exhibició de bèsties, carros de pagès i carruatges diversos, que recorren els principals carrers del municipi, tot passant, això sí, per davant de l'església, on un capellà beneeix els animals. Vilanova i la Geltrú, Valls o Igualada són algunes de les cites imprescindibles d'aquesta festa.

L'adoració a sant Antoni Abat per part del món rural s'explica per una llegenda que atribueix al sant la guarició d'un garrí, i pel fet que en aquestes dates es feia la matança del porc i s'havia d'estar atent a la fertilitat dels animals. Per tant, no és casual que sant Antoni Abat vagi sempre acompanyat d'un porquet. Cal comptar amb la protecció d'un sant específic que vetlli pels animals en particular, però també per la reproducció de l'espècie, cosa que garanteix el futur de la casa. En l'actualitat, tota mena d'animals domèstics i de companyia s'afegeixen a la festa de benedicció.

Es creu que Sant Antoni va viure entre els segles III i IV, i té els seus mèrits en la vida que va portar pel desert, a la recerca de sant Pau ermità, i en les lluites amb les temptacions, contra el mateix dimoni i altres éssers malèfics que se li presentaren. Aquests lligams amb sant Pau fan que en algunes representacions teatrals populars apareguin tots dos sants. A més, junt amb sant Vicenç, configuren la coneguda Setmana dels Barbuts: entre sant Pau (15 de gener), sant Antoni (17 de gener) i sant Vicenç (22 de gener) la saviesa popular situa una de les setmanes més fredes de l'any.

Com en la majoria de celebracions vinculades al món del camp, podem rescatar la festivitat més enllà de la cristianització. Es considera que Sant Antoni va ser una data ideal per englobar-hi rituals característics de l'hivern, molts dels quals estaven dedicats a la fertilitat i a la purificació a través de les fogueres. En aquest procés d'adaptació dels cultes precristians al calendari marcat pel santoral romà, trobem que Sant Antoni Abat és un dia marcat per l'encesa de fogueres en diferents poblacions, amb una clara evocació al final de l'hivern més cru, la purificació de tot allò que cal expiar cremant-ne alguna simbologia i fins i tot pensant ja en les festes més pròpies del Carnaval. La riquesa d'aquestes manifestacions festives són tan esteses a la nostra cultura que es poden localitzar des de la comarca dels Ports fins a Mallorca. Alguns dels elements que hi apareixen ens mostren la proximitat de les festes de Carnaval, ja que van caracteritzats pels dimonis i la resta d'éssers pagans que voldran temptar el sant. Aquesta aferrissada lluita entre el Bé i el Mal acostuma a acabar-se amb una foguera, d'on a vegades surt el mateix personatge del sant, mostrant la resurrecció i la perpetuïtat dels seus valors triomfants.

Manifestacions públiques de sant Antoni Abat.

Aquest sant es presenta a la nostra cultura amb dues manifestacions públiques molt clares. L'una és la que el lliga més a la tradició agrícola i de protecció dels animals, mentre que amb la segona trobem la vella escenificació de la lluita entre el Bé i el Mal, un factor sempre present i constant quan es tracta de cristianitzar antics rituals. Dins dels primers exemples hem de tenir en compte els canvis que ha tingut la societat catalana, passant d'una majoria de població que vivia en un entorn rural a les actuals estructures altament urbanitzades. Avui, per tant, la benedicció pública dels animals té sentit quant a mostra de quins són els usos actuals de les bèsties que conviuen amb nosaltres.

Per contra, quan anem a les santantoniades dels Ports estem participant en una festa més conceptual, amb el Bé representat per sant Antoni batallant contra el Mal, representat pel dimoni. Un element recurrent al llarg de l'any en la nostra tradició, com és el foc, apareix per primer cop al gener per marcar la victòria del sant i la purificació davant de la nova temporada de primavera que s'acosta.

Imatge de sant Antoni Abat de l'església de sant Antoni de Cervera i dels goigs de Sant Antoni Abat de Cervera, extretes del bloc Els goigs de l'Ignasi, a http://goigsdelignasi.jimdo.com/la-segarra/cervera/sant-antoni-abat/

Text extret de "Catalunya a fons. Festes i fires", volum 7, editat l'any 2005 pel diari 'La Vanguardia'.

eGralla.cat · Mètode elemental per l'aprenentatge de la gralla

2012-01-13T01:09:00.002+01:00

Aquesta pàgina web, creada la primavera de 2011, és fruit del treball final de carrera en graduat multimèdia de la UOC del navatenc David Antius, membre dels Ministrers de Figueres (l'Alt Empordà). Es tracta d’un mètode elemental per l’aprenentatge de la gralla.

Com explica el mateix autor:

"Aquest mètode només vol ser una eina multimèdia de suport en l’aprenentatge d’aquest instrument de la música tradicional del nostre país. És del tot recomanable -per no dir imprescindible- l’aprenentatge de la gralla amb l’ajut d’un graller amb força experiència, o bé en una de les moltes escoles o centres on s’ensenya la gralla de manera rigorosa.

El que s’explica en aquest mètode és fruit de l’experiència i les vivències de més de 17 anys aprenent i ensenyant a tocar la gralla gràcies a persones que tenen la música tradicional catalana en gran estima."

La pàgina web inclou els següents apartats:

inici (preàmbul)
història
instrument (definició i tipus de fustes)
manteniment (de la gralla i de l'inxa)
com sona
digitació
lliçons (1. embocadura; 2. posició del cos; 3. respiració; 4. el picat; 5. notes SOL-LA; 6. notes SI-DO; 7. nota RE; 8. nota MI; 9. nota FA; 10. nota SOL; 11. nota FA#; 12. nota LA agut; 13. el lligat)
referències (bibliografia i enllaços d'interès)
contacte

Per a més informació: http://www.egralla.cat/

1972-2012 · 40è aniversari de l'Agrupament Escolta i Guia 'Coll de les Savines' de Cervera (I. Els anys 70.)

2012-01-12T14:11:00.009+01:00

En aquesta història paral·lela que viuen des de fa 40 anys el Centre Excursionista de la Segarra i l'Agrupament Escolta i Guia Coll de les Savines -entitats cerverines que aquest 2012 celebren el seu 40è aniversari- avui farem un tomb pels deu primers anys de l'Agrupament Escolta i Guia 'Coll de les Savines'. Fem camí... per la dècada dels 70!

Camps d'estiu de Ràngers a Valldarques (1975).

De l'Aspirantat a l'Escoltisme.

L'escoltisme a Cervera no va néixer com un bolet, que ahir no hi era i avui hi és. Va ser fruit d'intentar ser fidels a les persones i als temps. De tal manera que els qui vàrem decidir "fer escoltisme", allà pels anys 1971-72, tardàrem temps a saber ben bé què vol dir "ser escolta".

Anem, però, més endarrera. Des de l'any 1950, aproximadament, funcionà a Cervera un Aspirantat d'Acció Catòlica, com a branca infantil-juvenil de l'Acció Catòlica. L'ànima i el motor en va ser sempre el senyor Roca, que els darrers anys era ajudat pels germans Puig Torné.

Vaig entrar a l'Aspirantat als 8 anys i en tinc un bon record; funcionava molt bé. Però eren els temps que encara no hi havia televisió a les nostres cases, que hi havia menys batxillers a Cervera que avui universitaris, que l'única activitat pública o esport era el futbol, i quan encara no s'havia celebrat el Concili. Per tant, aquella forma d'educació cristiana i del temps lliure anà envellint. Fins deixàrem de tenir sentit un bon dia: ja no hi havia l'organització dels homes d'Acció Catòlica. En alguna activitat apostòlica, com en deien llavors, ens trobàrem sols quatre marrecs. No podíem "aspirar" a una cosa que ja no coneixíem. Tornem, però, al fil dels anys.

Pels voltants del 1963 arribà a Cervera un vicari jove, mossèn Joan Montaner, que a poc a poc es va fer càrrec de l'Aspirantat. Fins llavors, malgrat el que pogués semblar, de capellans no en vèiem gaires, només als actes litúrgics.

Camps d'estiu de Ràngers a la Vall de Boí (1976).

Va començar un canvi molt important: mossèn Joan era, des dels anys de seminarista, monitor de colònies a Peguera. Per primera vegada començàrem a anar a colònies. Això que avui és tan corrent, l'anar de campaments o de colònies a l'estiu, llavors era tota una novetat. Hi havia hagut petites excepcions, inclòs el "Frente de Juventudes" o la "OJE"; allò, però, era una altra cosa que no té res a veure amb l'educació. Tanmateix, el més important no va ser l'anar a colònies, que en el fons no eren sinó parts del mètode escolta i que en serien la llavor. Començàrem a saber què és un foc de camp, un fulard i un gran joc, a viure en patrulles o petits grups, a fer viva la nostra fe, més jove i més autèntica, a valorar el compromís.

Així s'arriba al començament dels anys 70. Faltaven monitors i també locals. Llavors és quan decidim iniciar l'escoltisme per tal de continuar allò que crèiem tan important: l'educació dels nois al temps lliure. Hi havíem gaudit quan érem joves. Ens havia "marcat". I per recomençar vàrem escollir l'escoltisme per dues raons principals: era el més exigent de tots els moviments educatius i a la vegada tots els altres es derivaven d'ell. Per què doncs agafar una còpia? Millor l'original.

Passem un any sense portar nens i intentar enfortir el que serà l'equip de caps amb reunions d'escoltes de Lleida i del Llobregat i alguna activitat trimestral; així, ens fem càrrec del concurs de pessebres i de les caramelles, activitat aquesta última tradicional de l'Aspirantat.

Aquell any, un grup dels nois més grans de l'extingit Aspirantat es munten tot sols el que anomenen "Andantes Club", i que no deixa de ser un embrió de patrulla escolta al més pur estil de Baden Powell. Després s'afegeixen a l'equip de caps.

Les coses comencen a rutllar als anys 70, i el senyor rector, mossèn Rota, ens hi ofereix un lloc.

I així, un bon dia a la tarda, amb una xocolatada, l'escoltisme obre les portes als nens i nenes de Cervera. Neix el que batejàrem com Agrupament Escolta 'Coll de les Savines'.

Recollida d'ampolles de cava (curs 1977-78).

Comencen les reunions als caus i els jocs, es preparen les primeres activitats entre tots. Cada mes els diferents grups procuren fer una sortida a prop per la comarca: anem a Verdú, al Molí de la Roda, a Mas de Toni, a Granyena. De tant en tant ens trobem tots, són les torronades per Sant Esteve, les castanyades, les reunions amb els pares. Finalment es fan els primers camps d'estiu a Valldarques, ja que els primers anys no se'n feien, només sortides d'alguns dies o bé ens enganxàvem tots a colònies. L'Agrupament se sent molt cerverí, els grans es preocupen per conèixer la història del nostre poble i els petits descobreixen els més "misteriosos" racons de Cervera -pou del gel, Universitat, les bruixes, etc.-; es fan gimcanes i concursos de dibuix per als nois i noies de tot el poble, es revitalitza el foc de Sant Joan amb altres grups juvenils a la plaça Major. L'escoltisme no sols afavoreix l'arrelar-se al lloc, també el descobrir una fe no imposada, no explicada com una lliçó, sinó viscuda. Teníem llargues discussions dintre d'una tenda quan plovia, o missa sota els arbres després de pujar a un cim; apreníem a veure com és el món i la necessitat de millorar-lo, i a descobrir en els petits detalls el que costa ser amic de tothom.

Tot això es va anar fent a poc a poc, els caps ens trobàvem sempre abans per a concretar les fites educatives i revisar-ho sempre tot, dedicàvem molt temps a revisar. També teníem feines que eren més manuals com anar construint els caus, tallar llenya per a l'estufa, fer instal·lacions elèctriques i preparar el primer material d'acampada.

Sortida de Pioners al Mont Perdut (1977).

Sols no ens ho hauríem pogut fer i ens afiliem a Minyons Escoltes-Guies Sant Jordi, l'escoltisme catòlic català, que en aquells moments començava a estendre's per les terres de ponent. Participem a les primeres formacions de caps -FOCA- i als 'booms' o aplecs anyals de tots els escoltes i guies, el primer a Castell del Remei i després a les Avellanes. Anem aprofundint en els mètodes a través dels moviments, on llavors es valora molt l'autogestió.

No voldria acabar sense remarcar que, per primer cop, apareixia a Cervera un moviment educatiu de nens i nenes, ja que l'Aspirantat només era de nens. També amb això partíem del precedent d'unes reunions de formació amb adolescents, nois i noies, la majoria alumnes de l'institut 'Laboral', que havíem portat als últims anys de l'Aspirantat amb uns professors entusiastes d'aquell institut. Les nenes començaven a tenir també el seu moviment on compartien activitats i tenien les seves reunions com els nens, la feminitat era una manifestació més de la personalitat humana i no una característica que marginava. El camí emprès en aquest sentit encara no s'ha acabat avui, però ara, quan els anys ja han esborrat algun record, la creació d'un moviment per a nens i nenes continua essent, junt amb el fet d'haver escollit l'escoltisme com a mètode educatiu, l'aportació més important d'aquell grup de jovent que portàvem la torxa al principi dels anys 70.

Text de Josep M. Puig i Torres, excomissari general de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya, extret del dossier "Escoltes. Fent camí per la vida..." publicat l'any 1997 a la revista 'Segarra Actualitat' en motiu del 25è aniversari de l'Agrupament Escolta i Guia Coll de les Savines de Cervera.

Fotografies: arxiu de l'AEG Coll de les Savines de Cervera.

'Les mènsules més eloqüents'

2012-01-12T05:01:00.003+01:00

La revista 'Descobrir Catalunya' d'aquest mes de gener publica a la pàgina 22 amb aquest títol i dins la seva secció 'Façanes que parlen' un interessant article sobre el significat de les mènsules dels balcons de l'edifici de la Paeria de Cervera.

Documentació extreta de http://appec.zinio.com/browse/publications/index.jsp;jsessionid=C9C992A648EA03D5B087E483B1FA972F.prd-main-news16?productId=500571875

VINE A LA XARXA! programació gener-març 2012

2012-01-11T19:50:00.001+01:00

Hola amics de la xarxa!

Com heu passat aquestes festes? Esperem que hagueu agafat forces per assistir als espectacles de La Xarxa perquè seran xulíssims!

Us adjuntem la programació d'aquest semestre, reserveu-vos les dates!

Comencem de nou DIUMENGE 22 DE GENER amb "La camisa de l'home feliç" de la companyia ZUM ZUM Teatre, i aquest dia (només aquest dia) repartirem regals per tots els xarx@mic i també els premis a la fidelitat a tots aquells socis que hagueu vingut a les 4 primeres representacions d'aquest curs! Ets tu!? Doncs no faltis a la cita!

També us recordem que si voleu ser presentadors de La Xarxa per un dia i sortir a l'escenari amb la Noèlia només cal que ens envieu un mail i ens digueu "què és allò que més t'agrada de xarxa". De totes les sol.licituds rebudes farem un sorteig i en sortirà el guanyador/a o guanyadors! Animeu-vos, us endureu un bon record!!

JUNTS, FEM XARXA!

Informació facilitada per La Xarxa Cervera, laxarxa.cervera@gmail.com

Finalitzen les obres de consolidació estructural de l’església de Sant Domènec

2012-01-11T17:53:00.005+01:00

La Paeria de Cervera ha realitzat aquesta setmana la presentació als mitjans de comunicació, a regidors i tècnics de la Paeria, i als guies turístics locals de les obres de consolidació estructural que s’han executat a l’església de Sant Domènec. L'acte ha comptat, entre d'altres, amb la presència de l’arquitecte responsable dels treballs de restauració, Antoni Martí.

Les obres han servit per solucionar els problemes bàsics d’estabilitat i seguretat de l’edifici, que es trobava en un estat de degradació i runa important, després de prop de cinquanta anys en desús absolut.

La rehabilitació de l’església de Sant Domènec va començar l’agost del 2010, amb les tasques prèvies de retirada de la vegetació de la façana, el tancament perimetral i la recuperació de les pedres caigudes de les voltes i els arcs. Una vegada acabats aquests treballs es van anat executant les següents actuacions:

Apuntalament de tot l’edifici.
Nova fonamentació de reforç.
Consolidació dels murs.
Reconstrucció dels arcs i les voltes.
Col•locació de tensors a l’interior de l’estructura.
Reforç estructural i reconstrucció de les cobertes.
Execució de la xarxa de desguàs d’aigües pluvials.

A l’interior de la nau s’ha col•locat el sostre acústic i s’han recompost i redreçat les voltes de creueria de les capelles de les naus laterals. També s’ha acabat de reconstruir la cúpula semiesfèrica esfondrada de la capella del Roser.

També s’ha recompost la coberta i s’han reconstituït i reforçat les voltes de l’absis. Cal destacar que s’han pogut recuperar les peces d’un esfondrament que hi va haver fa un anys, concretament les dovelles de nervadures gòtiques i la clau de volta, que es va trobar entre les runes en perfecte estat.

De manera paral•lela, els treballs d’excavació arqueològica van permetre localitzar unes restes d’antigues construccions, que poden fer referència a l’església primigènia o original de Sant Domènec, que es va ampliar amb posterioritat fins assolir l’estat que presenta actualment. Aquest fet és important ja que sempre s’havia cregut que l’església primigènia havia estat traslladada a un altre lloc i no pas desplaçada, com sembla ser.

El cost total de les obres ha estat d’1.071.477,81 euros. Per fer-hi front la Paeria ha disposat de finançament de la Llei de barris (510.739,52 euros) i del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat (507.164,40 euros), mentre que l’aportació de fons propis ha estat de 53.573,89 euros.

La segona fase de les obres prevista inicialment, la conversió de l’església en centre cultural polivalent, no s’abordarà de moment a causa que la inversió prevista, prop d’1 milió d’euros, tampoc seria suficient per deixar l’edifici acabat. Els fons previstos es destinaran a altres obres menors al nucli antic, inclosa una possible actuació menor al mateix edifici que pugui permetre un ús per a la ciutat.

Pel que fa als nous usos de Sant Domènec, la Paeria estudiarà quines activitats es poden efectuar a l’església. De moment, està clar que tindrà un aprofitament turístic, ja que pot entrar en les visites turístiques guiades als principals monuments de la ciutat. El paer en cap, Ramon Royes, ha manifestat que també podria tenir algun ús en la propera edició de l’Aquelarre, ja que es troba al costat del centre neuràlgic de la festa i es tracta d’un edifici important i amb encant.

Sant Domènec (s.XIV-XV) és l’església gòtica de l’antic convent dels dominics, orde mendicant dit dels predicadors. A banda i banda de l’absis es van edificar, el segle XVIII, les capelles del Roser (del gremi de drapers i paraires) i la de Sant Tomàs.

Informació i fotografia extrets de la pàgina web de la Paeria de Cervera, www.cerverapaeria.cat

'Dimonis i més dimonis'

2012-01-10T19:00:00.009+01:00

La Clua. El bloc de la festa i la cultura del poble publica aquest dimarts l'interessant article 'Dimonis i més dimonis', sobre els dimonis que apareixen per Sant Antoni abat (17 de gener) arreu dels Països Catalans, i especialment a Forcall (els Ports, el País Valencià) per la celebració de la Santantonada.

Ens hem permès d'afegir al text diversa informació sobre la Santantonada 2012: el programa de festes i un catàleg sobre les fotografies participants al concurs de fotografia sobre l'edició de l'any passat. Diu així:

S'acosta sant Antoni i els dimonis sortiran dessota les pedres. Qui ho diria que al bell mig de l'hivern aquests éssers entremaliats i descarats gosin de sortir a liar-la una mica. A les illes, als ports de Morella, Matarranya i, fins i tot, cap a les terres de l'Ebre i Priorat, aquestes dates esdevenen claus per l'eixida de tots aquests petits genis ancestrals que, en molts dels seus casos, sigueren reconduïts des dels seus orígens precristians.

L'expressió de la Santantonada del Forcall comporta l'actuació d'un cert tipus de dimonis-botargues, mena de genis antics, pintats que recorden els siurells i que es mouen com llargandaixos i cucarells, amunt i avall, creant el desordre, el caos, el joc de la provocació, abraonant-se vers la gent i amb una especial predilecció per les femines. Una acumulació "arqueològica" de rituals solsticials, carnestoltencs i fertilitzadors en una sola expressió festiva que es composa d'una plàstica evocadora i impetuosa.

Programa complet Festes de Sant Antoni Abat - gener 2012 - Forcall

Els dos sants ermitans (Antoni i Pau), pelegrins de vestir, amb mandarines àcides de rosari, creus de fusta, enfarinats de cara i amb llargues barbes, esdevenen icones perennes de l'hivern, d'aquest nou cicle. Sempre temptats pel transvestit de la Filosa, vestida de rosats, que embogeix com els altres pecats perseguits per l'església, també avesada als encants més mundans. I el Despullat que corre i dirigeix la disbauxa, enfarinat, amb cinturó de picarols i brandant una bufeta de porc inflada.

El mam va rajant entre els abrics vells i recremats per les espurnes i brases que a voltes espeteguen i cauen de les teieres mòbils que traginen els Cremallers, els quals exerceixen de delimitadors de l'espai ritual, l'inici i el fi, davant i darrere. La simplicitat complexa.

Els sacs de paper premsat, enrotllats amb cordill, serveixen a mode de garrots inofensius per emprenyar a la concurrència i instigar les rialles i el joc. Aquests dimonis del Forcall poden fer de tot, imprevisibles éssers parateatrals que barregen a la gent en remolins irregulars d'empitjades, corredisses, xiscles..., tant es poden tirar pel terra, com revolcar-se, com amuntegar-se uns sobre els altres, o pujar balcons...Per allà on passen deixen un ambient de conya popular, mentre els sants van i vénen a empentes i rodolons lligats a la llarga soga que s'estira i es tensa marcant l'eix de l'acció. Aquesta corda a vegades també es torça de forma sobtada. Tot esdevé joc, misteri i transgressió al so de les dolçaines i timbal.

Les teies de fusta van eixint d'uns cistells rudes per anar alimentant el foc que dóna llum i vida a la festa. Tot es capgira quan el seguici profà i terrenal passa.

Exposició fotografies Sant Antoni - Forcall 2011

L'epíleg de tal expressió és la cremada incendiària (piròmana fins i tot) d'una esbelta barraca seca de pi, ginebró i carrasca que s'altiva fins al cel mitjançant una pira monstruosa de flames desaforades que fuetegen l'aire de calentors i rojors amb espetegades seques i brases d'infinites espurnes que s'aixequen i es cargolen amunt com una xemeneia. Per sota hi passaran tots, totes les figuracions clàssiques de les Santantonades, on es palpa l'eficàcia de l'enginyeria popular dels troncs (costelles) ben lligats i travats al "maio" (maig), l'eix vertical que uneix tel·lúricament cel i terra amb brases, foc i fum purificadors i perfumadors de l'aire.

Esdevé també un pas iniciàtic primitiu on els instants estan fora del temps racional, on tot pot esdevenir possible i on ja un no recorda la foscor i la fredor de l'hivern. La festa, així, compleix la seva finalitat, crear un altre món on els paràmetres no són els de cada dia, sinó excepcionals, fer-nos creure per unes hores que som dimonis, sants, pecats, fum i foc, menjant i bebent al voltant de l'escalfor i albirant el nou renaixement de l'astre que ens dóna vida.

Programa de festes i catàleg de fotografies extrets de la pàgina web de l'ajuntament de Forcall, http://www.forcall.es/

Cartell extret de la pàgina web http://turismodecastellon.com/700949_es/Forcall:-Fiestas-de-Sant-Antoni-31-dic.-2011-a-15-ene.-2012/

Text extret del bloc La Cua, a http://www.lacuaplouifasol.blogspot.com/2012/01/dimonis-i-mes-dimonis.html

Un 'Rovelló' molt carranquer...

2012-01-10T02:48:00.006+01:00

A Calaf fa quasi cent anys que es representen els Pastorets de Josep M. Folch i Torres, en una tradició ininterrompuda que va d’avis a pares i de pares a fills. En un escenari de 300 m2 i amb més de cent actors, els Pastorets s’han convertit en un gran espectacle.

La representació d'aquest passat diumenge 8 de gener -amb protagonista carranquer inclòs- va esdevenir una nova mostra del traspàs generacional que perviu en aquesta segarrenca tradició.

Per a més informació dels Pastorets de Calaf clica aquí.

Text extret de http://cultura.catalunya.com/ca/detall.php?tipus=agenda&id=1_1_1109&menuId=0

Imatge: Sala Florensa, Pastorets de Calaf, 8 de gener de 2012.

Diumenge, Assemblea Ordinària Anual de l'Agrupació Seny Major

2012-01-09T21:05:00.005+01:00

ASSEMBLEA ORDINÀRIA ANUAL DE L'AGRUPACIÓ SENY MAJOR.

Diumenge 15 de gener de 2012.
Lloc: Sala de la Penya Blaugrana (Casal de Cervera).
Hora: 1a convocatòria: 2 quarts de 6 de la tarda (17.30 h) /2a convocatòria: 6 de la tarda (18 h).

És molt important fer arribar la convocatòria a tots els membres de les entitats i grups de l'Agrupació, doncs es vol una assemblea el màxim de participativa i representativa, on tothom pugui oferir el seu punt de vista.

ORDRE DEL DIA:

Lectura i aprovació, si s'escau, de l'acta de l'Assemblea del 16 de gener de 2011.
Revisió dels objectius de l'Agrupació per a l'any 2011.
Proposta d'objectius per a l'any 2012.
Estat de comptes.
Actualitat dels grups de treball: Àliga, Corpus, Dijous Gras, Escoles i Festa Major.
Renovació de la Junta. (Us recordem que en aquesta assemblea finalitza el mandat de la junta actual, que està establert pels Estatuts per un període de 2 anys. El mínim de càrrecs a cobrir és el de president/a, secretari/a i tresorer/a.)
Torn obert d'intervencions.

Al finalitzar l'Assemblea, farem plegats una mica de berenar, tot mirant algunes fotos i vídeos de les activitats de l'any passat.

Confiem en la vostra assistència!

Salut i cultura popular!

La Junta.

Informació facilitada per l'Agrupació Seny Major, agrupaciosenymajor@gmail.com

Els nombres: el 0.

2012-01-09T02:13:00.002+01:00

El no-res, el buit d'ésser, símbol del que és latent o potencial: té figura d'ou, de cercle. El nombre zero va ser creat pels hindús (segle V) i els àrabs van donar a la xifra la seva forma actual i la van divulgar per Europa -a través de Catalunya- (segle X), introduint el sistema decimal de numeració posicional, en què els zeros a la dreta tenen valor multiplicatiu decimal, elevant la potència quantitativa.

Es diu que la rodonesa de la xifra té relació amb el sexe femení, que no té valor propi sinó a la dreta d'un altre element ja valuós, de l'u.

REFRANYER: "Ser un zero a l'esquerra" (no comptar per a res).

JOCS: Per comptar i repartir: "Zero, mig, partit pel mig, u, dos, tres...".

Text extret del llibre de Joan Soler i Amigó 'Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana', editat l'any 1998 per l'editorial Barcanova.

Imatge extreta de http://whatafy.com/hd-fire-letters-wallpapers.html